Actualitat del centre

El sociòleg Imanol Zubero va ser l’encarregat aquest any de fer la lliçó inaugural a l’acte d’obertura de curs de Cristianisme i Justícia. Ho va fer amb una dura crítica al capitalisme, que va presentar com a economia que mata, però també apel·lant a les possibilitats de canvi cap a una economia al servei de la vida. 

Per tercer any consecutiu l'Escola Ignasiana d'Espiritualitat (EIDES-CJ) convoca a Barcelona un grup de 16 persones de perfils i procedències diferents (laics, religiosos, sacerdots, persones provinents de diferents carismes eclesials) amb el desig de compartir experiències de discerniment apostòlic en comú (DAC) i avançar junts en el camí de la sinodalitat i el reconeixement del Senyor a la vida quotidiana.

La crítica al capitalisme des dels evangelis i la fe cristiana és un tema molt present al llarg de la història de Cristianisme i Justícia. Ara, 10 anys després de la publicació de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, en la que Francesc definia el sistema econòmic actual com una economia que mata, volem aprofundir en aquesta crítica des d’una mirada renovada i esperançadora. 

Groc esperança és el títol amb el que surt a la venda avui el segon Anuari del centre d’estudis de Cristianisme i Justícia. L’esperança és el fil que vehicula i és present als diferents textos que formen aquesta publicació, que pretén comunicar d’una manera renovada el més rellevant que ha passat al centre durant el curs.

L’Escola Ignasiana d’Espiritualitat (EIDES) comença aquest curs amb relleu a la direcció. Laura Rius Porta es posa al capdavant d’aquest centre de reflexió i formació de l’àrea d’espiritualitat de Cristianisme i Justícia, substituïnt en Pau Vidal SJ. 

Cristianisme i Justícia publica el primer quadern d'aquest curs, que signa José Ignacio González Faus amb el títol Rics i pobres al Nou Testament. Aquest quadern s’ha escrit amb l’objectiu de completar el tractament del tema indicat en el títol i que l’autor ja ha anat fent al llarg dels anys en altres publicacions com el llibre Vicarios de Cristo: los pobres on fa un recorregut per tota la tradició cristiana des del segle I al XX.

L’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, publicada pel papa Francesc fa deu anys, definia el sistema econòmic actual com «una economia que mata». La crítica al capitalisme des dels evangelis i la fe cristiana ha estat un tema molt present al llarg de la història de Cristianisme i Justícia, i és el tema que centrarà bona part de la programació i la reflexió d’aquest curs 2023-24.

L'autor del quadern Democràcia cultural, l'actor i director de teatre Jorge Picó, protagonitza aquest diàleg amb Xavier Casanovas, membre de l'equip de Cristianisme i Justícia i professor d'Ètica de l'IQS. 

La comunicació entre Cristianisme i Justícia i els nostres seguidors i lectors tendeix a ser bastant unidireccional. Editem i enviem les nostres publicacions, butlletins, publiquem articles d'opinió i oferim formació, sense saber molt bé la vostra opinió. És cert que comptem amb un compromís i una fidelitat per part de molts de vosaltres, que es tradueix en donatius regulars i que són la base que sosté el centre. Això ens indica que valoreu el treball que fem. Tanmateix, poques vegades us demanem una opinió més desenvolupada i pausada.

“Parafrasejant a Sant Ignasi de Loiola, podem afirmar que el seminari intern EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat) d’aquests dos darrers cursos ha nodrit els que n’hem participat més pel que n’hem rebut que pel que hem donat”, en paraules dels mateixos membres del seminari.

Dues paraules, democràcia i cultura, es donen suport mútuament “com caminants esgotats a mig camí”, diu l’autor. El cansament de la primera és perquè designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona, perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder.

L'Escola Ignasiana d’Espiritualitat del centre d’estudis Cristianisme i Justícia és un espai privilegiat per seguir aprofundint en el llegat d’Ignasi de Loiola. Des de 1978, any rere any, un grup de persones divers ha mirat de viure i actualizar l’espiritualitat ignasiana pel nostre mon d’avui. Els quaderns de la col·leció Ajudar d’EIDES, que ja han arribat al seu número 100, en son un dels fruits més evidents.

Aquest dilluns 22 de maig ha mort a Barcelona Víctor Codina, jesuïta i doctor en Teologia, membre de l’equip de Cristianisme i Justícia i un dels col·laboradors més actius d’aquest centre. 

Les entitats socials dels Jesuïtes a Catalunya publiquen avui un document que recull les seves propostes davant les eleccions del 28 de maig. 

Joves i Espiritualitat, coordinat per Glòria Andrés, recull les sis converses que van mantenir dotze joves i en les que parlen, en un clima de confiança i des de l’experiència personal, dels seus itineraris de fe, de l’espiritualitat, i de com la viuen en la quotidianitat i el seu entorn proper. 

No és en absolut una radiografia sobre els joves i l’Església si no senzillament la veu de joves que parlen en primera persona. Tenen en comú que coneixen l’espiritualitat ignasiana o hi estan vinculats, però no tots són cristians ni creients.  

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són instruments de sofriment inútil, que causen un greu impacte psicològic i social en les persones que són internades. El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de presentar a Barcelona i a Madrid el seu darrer quadern, que signa Laura Zanón, i que analitza les conseqüències que té en la vida de les persones haver passat per un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), com a conseqüència de la mala gestió dels centres, les vulneracions de drets que s’hi produeixen i les mancances en l’assistència de tipus social.

Aquest mes de març hem publicat la nostra memòria d'activitats de 2022, un any que va estar marcat pel 40è aniversari del centre, que va tenir com a esdeveniment central, el 10 de juny, una trobada compartida amb companys de centres fe-cultura-justícia de la Companyia de Jesús a Portugal i Itàlia, concretament Francisco Mota sj del Centre Brotéria de Lisboa i Giuseppe Riggio sj d'Aggiornamenti Sociali de Milà.

La pandèmia va posar al descobert molts interrogants en relació a la crisi socioambiental, el context internacional, la fiscalitat, el món del treball, la sanitat, l’educació, les cures o l’habitatge als barris. Per donar resposta a alguns d’aquests temes "Ediciones HOAC" va publicar a finals de 2022 el llibre "Salir mejores. Una hoja de ruta de emergencia", amb la participació de membres de l’equip de Cristianisme i Justícia.

El passat 7 de març Cristianisme i Justícia va acollir una taula rodona organitzada conjuntament amb l'ONG Entreculturas i en la que es va poder escoltar el testimoni de tres dones defensores de la Justícia Socioambiental a l'Amèrica Llatina. 

La sala d’actes del centre d’estudis Cristianisme i Justícia va acollir el passat dijous 19 de gener la presentació dels dos darrers llibres del jesuïta José Ignacio González Faus, teòleg que ha estat referent per al centre des dels seus inicis.

Després de més deu anys oferint a Cristianisme i Justícia una sessió mensual sobre qüestions relacionades amb els drets humans i la justícia social, el cicle "Els Dilluns dels Drets Humans", organitzat per Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Càritas Diocesana de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura, canvia de format, localització i freqüència.

Mentre les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert aquests darrers dies d’informacions sobre l’èxit de l’aplicació ChatGPT i les conseqüències que poden tenir el avenços en intel·ligència artificial, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Sobre la tecnologia, d’Oriol Quintana, doctor en Humanitats per la UPF i professor a l’IQS (URL).

Publiquem la nostra reflexió de cap d’any, que porta per títol (Com)moguts per la realitat. Ve encapçalada per un llistat de titular

En Francisco Tauste Alcocer (Paco Tauste per nosaltres) va morir l’1 de desembre a l’edat de 77 anys. Portava anys participant activament en el seminari de teologia de Cristianisme i Justícia. Els el que vam conèixer i estimar ens atrevim a dir que era un gran savi i expert en gairebé tot el que tenia a veure amb el pensament. Vam gaudir molt de la seva bondat i el seu coneixement. Capaç de citar els clàssics grecs i llatins, alhora que feia una lligam als els últims textos publicats, tant de filosofia, una de les seves passions, com de teologia.

La distància física s'ha convertit en distància emocional, cultural i simbòlica. Que la realitat ens mogui és símptoma d'una humanitat, de fraternitat i d'un instint innat de protecció a la vida. El centre d'estudis Cristianisme i Justícia presenta avui la seva campanya de Nadal, reivindicant l'acció fraternal davant la realitat que ens envolta.

La sala d’actes del centre d’estudis Cristianisme i Justícia va quedar petita per acollir un merescut reconeixement i homenatge al jesuïta Josep M. Rambla, coincidint amb la presentació dels seus darrers llibres. Un acte que ha tingut com a centre l’agraïment al mestratge del P. Rambla i allò al què ha dedicat bona part de la seva trajectòria com a jesuïta: l’impacte dels Exercicis Espirituals i l’espiritualitat ignasiana en la vida de les persones.

Contradient el tòpic que afirma que plorar no serveix de res, el nou quadern que acaba de publicar el centre d’estudis Cristianisme i Justícia i que porta per títol De què serveix plorar?, explora la

Des de Cristianisme i Justícia s'han anat incorporant cada vegada més elements de disseny gràfic a les publicacions, tant en format paper com en digital. Els qui coneixen els quaderns estan habituats a una certa senzillesa formal, però cal comunicar d’una manera més atractiva i que afegeixi interès als missatges per poder explicar millor la tasca que es duu a terme des del centre.

La teòloga Cristina Inogés ha estat l’encarregada aquest any d’inaugurar el curs al centre d’estudis Cristianisme i Justícia, amb una ponència sobre el procés sinodal impulsat pel papa Francesc. 

La sinodalitat, com a concepte recuperat i com a praxi, està sent la gran contribució del Papa Francesc a l'Església del segle XXI. L'oportunitat d'obrir vies de diàleg estructurades a l'interior de l'Església és lògic que desperti expectatives, i no pot sorprendre'ns si genera també algunes frustracions. Ens agradaria que fos una oportunitat, especialment pels qui es troben en els marges de l'Església. Escoltar la veu dels exclosos acostuma a provocar sorpreses. Les seves aportacions son directes, clares, sense opció a interpretacions.