Ètica/Moral

Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social. Aquí només hem triat quatre aspectes: la pobresa al món, el comerç internacional, l’emigració i l’ecologia. Amb cadascun volem mostrar com el capitalisme real determina, o almenys condiciona, resultats socialment inacceptables que han de ser corregits per la intervenció de la societat civil i, en nom seu, per “l’estat real” (i no el “teòric”) i les altres administracions públiques “reals”.

En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat deles grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunalsdels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències?Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quinesrespostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal quees produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratègiesactuals d'aquesta indústria i l'impacte directe que aquestesestratègies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltiai en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarirl'altra.

Aquest quadern vol ser una eina que ajudi a reflexionar sobre un tema tan important com l'educació.  L'autor presenta un diagnòstic del nostre sistema educatiu tot fixant-se en els resultats d'aprenentatge del nostre país i d'altres. Tot seguit, analitza les dificultats i reptes actuals per a l'ensenyament. En la part final del quadern, es presenten una sèrie propostes que poden ajudar a la reflexió i el debat sobre aquesta qüestió.

Aquest quadern és una reflexió sobre les identitats socials i col·lectives. Es parteix d'una anàlisi del nostre món dividit, tot veient l'arrel de les fractures socials, i proposant, com a possible solució, la recuperació de les formes comunitàries. El capítol central indica com han de ser en el segle XXI les comunitats que poden donar identitat als individus. Finalment, es fa una breu reflexió sobre què pot aportar el cristianisme al debat per crear una societat més comunitarista. 

La immigració és un dels principals reptes que ha de ser afrontat per les societats occidentals. Entre tots hem de crear una nova societat on hi participin tant els immigrants com els autòctons. La intenció d’en Jaume Flaquer en aquest quadern és obrir una perspectiva nova en la que l’immigrant no sigui vist ni com a un perill ni com a una oportunitat econòmica, sinó com a una figura de persona “lliure” i “alliberada” que viu en recerca i que camina i avança amb esperança vers un  futur incert.

Com és possible que, al llarg dels segles s’hagi afirmat sense gaires remordiments que el dret a la propietat privada és un dret natural, i sagrat, al qual se subordinen i del qual depenen tots els altres drets humans, per més fonamentals que siguin? Amb aquest text es pretén d’explicitar la laboriosa construcció ideològica que s’amaga darrere de la “naturalització” i de la “sacralització” del dret burgès a la propietat privada.

Sens dubte vivim un moment de crisi, un moment idoni per preguntar-se quin tipus de societat i de món volem construir. Moment, en definitiva, en el qual se’ns exigeix la lucidesa necessària per saber percebre les possibilitats emergents que podem trobar en la realitat present. Les crisis són, doncs, un toc d’atenció per canviar de rumb i edificar un món sobre unes altres bases. En aquest quadern s’apunten quines poden ser aquestes bases i el paper que les religions haurien de jugar en la construcció d’un nou ordre mundial.

Davant la mort se’ns acumulen les preguntes. Una primera pregunta seria: on “estan” els éssers estimats que la mort ens ha pres? Una segona pregunta: on “estarem” nosaltres quan ens passi el mateix? Preguntes de difícil resposta que ens deixen en la incertesa i en l’angoixa. Aquest quadern pretén reflexionar sobre l’anhel o la recerca que aquestes preguntes han despertat a l’interior de la teologia cristiana. 

El gran repte de la humanitat pel segle XXI serà afrontar les conseqüències derivades del  canvi climàtic. A l’hora d’afrontar això, no tothom es troba ni en la mateixa situació de risc ni tampoc amb els mateixos recursos. A la injustícia existent s’hi afegeix doncs ara una injustícia fruit del canvi climàtic que amenaça la supervivència de milions de persones.

La llibertat és difícil de descriure -no se’n pot parlar ... almenys amb precisió- però es pot reconèixer amb facilitat: quan constatem que algú fa servir la seva llibertat, es desperta dins nostre un no sé què que ens la fa reconèixer i que ens invita a usar la nostra.