Bíblia

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem. Una expressió d’aquest desviure’s (i també una crida a arribar-hi) han estat els mil cants i epopeies que en la literatura universal donen veu a la situació injusta i a la protesta dels condemnats de la terra. Amb una intenció semblant apareixen a la Bíblia uns famosos poemes del profeta -i gran poeta- anomenat “Deuteroisaïes”. Aquests poemes giren al voltant d’una figura coneguda com “el Servent de Jahvè”. Aquest quadern vol ser un breu comentari a aquests poemes. A part de l’autoritat que tinguin per a un creient, per al no creient poden ser un exemple més d’aquests raigs de bellesa, protesta i mística alliberadora que jalonen les millors pàgines de la història humana.

Aquest quadern conté la conferència de Dolores Aleixandre que va fer amb motiu de la celebració del 25 aniversari de Cristianisme i Justícia. En ella, a partir de les figures de Raquel i Jacob, ens proposa una sèrie de preguntes sobre com és el nostre camí d'apassionament per la fe i la justícia. 

Aquest Quadern té el seu origen en el seminari “Esperar en un món sense fe” que es va impartir a Cristianisme i Justícia. Aquí s’ofereix el redactat del què van ser uns apunts més amplis del seminari. El tema es planteja des de sis perspectives diferents. Tot al llarg del text, un s’adona de l’ànsia de superació de l’ésser humà, que alimenta l’esperança d’un món millor i la il•lusió del regal de Déu a l’home: la promesa del Regne.

Davant la mort se’ns acumulen les preguntes. Una primera pregunta seria: on “estan” els éssers estimats que la mort ens ha pres? Una segona pregunta: on “estarem” nosaltres quan ens passi el mateix? Preguntes de difícil resposta que ens deixen en la incertesa i en l’angoixa. Aquest quadern pretén reflexionar sobre l’anhel o la recerca que aquestes preguntes han despertat a l’interior de la teologia cristiana. 

L’Apocalipsi és un llibre amb mala fama. A moltes persones els inspira por, ja que els remet a la fi del món i a un llenguatge ple de les amenaces que ens vénen al damunt en apropar-se la fi dels temps. Llegit però en el seu context històric i social, descobrim un llibre ple d’esperança cristiana sobretot per a temps difícils.

L’escatologia és un saber que s’ocupa de les coses “del més enllà”. La política, per la seva banda, s’encarrega de gestionar la cosa pública del “més aquí”. Política i escatologia es necessiten mútuament. La primera, perquè l’organització del present sense l’horitzó últim d’un projecte de bé comú degenera en mera burocràcia. La segona, perquè la invocació d’un cel que no exigeixi cap transformació històrica “aquí a la terra” no és més que espiritualisme evasiu.

Hostilitat i hospitalitat: tant l’una com l’altra poden marcar la relació amb les persones migrants. Aquest quadern reflexiona sobre ambdues actituds i adverteix sobre el perill que sigui la primera la que acabi imposant-se a través de fronteres externes, fronteres internes, fronteres que maten... Davant d'això la proposta de bastir una hospitalitat d'arrels bíbliques que es basi en el veïnatge i en la plena ciutadania.