Cristologia

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

A les pàgines d’aquest quadern s’analitza el paper del cristià en el Quart Món, món que es pot resumir com aquell en què viuen els marginats d’un Occident cada vegada més ric i de vegades fred. Però, què implica aquesta tasca que tants cristians d’avui dia fan al marge dels seus treballs i responsabilitats familiars?, en quin aspecte estan interconnectades les seves hores de voluntariat amb el missatge de Jesús? L’autor ens ajuda amb el seu text a albirar les claus d’aquesta realitat.

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura. Dona laica, mare, àvia, treballadora, revolucionària i profundament religiosa, Dorothy ofereix un model de vida per als tràngols inicials del segle XXI.

L’autor del quadern, bon coneixedor del teòleg Ratzinger, intenta en unes poques pàgines i utilitzant un llenguatge entenedor, contextualitzar la cristologia  de J. Ratzinger - Benet XVI a partir de la seva biografia teològica. Aquesta contextualització resulta necessària si es vol evitar caure en estereotips i si es vol apreciar en la seva justa mesura el que està en joc tant a nivell teològic com a nivell eclesial.

Avui, una temptació del creient no és abandonar la humanitat de Jesús per anar més perfectament cap a Déu, sinó abandonar-la per quedar-se amb una divinitat sense rostre. Una divinitat sense el contorn humà de Jesús de Natzaret i en la qual projectar, aleshores, una imatge humana que es dedueixi de les nostres idees racionals sobre la divinitat. Tenim por de Jesús, per què?

Creients o no creients, tots hauríem de fer un esforç per engreixinar les juntures de la nostra convivència, si no volem lliscar per un pendent que podria acabar en una catàstrofe sense precedents. Aquest quadern situa en l’àmbit de la relació amb els altres, el lloc privilegiat de trobada amb Déu, sent com és la contemplació en el si de la relació interhumana una de les especificitats del cristianisme.

Tradicionalment, el missatge evangèlic s’ha presentat com una utopia sovint acceptada com a ideal desitjable per a tothom. Però n’hi ha prou amb fixar-se en el destí tràgic de Jesús i en el dels màrtirs cristians de tots els temps per a concloure sense embuts que l’horitzó del Regne de Déu és fonamentalment distòpic.«Les utopies/distopies evangèliques se situen més enllà de l’àmbit moral, no busquen premiar pobres virtuosos i castigar rics cobdiciosos. Denuncien una situació prèvia a qualsevol acció: la simple existència de riquesa en un context de pobresa generalitzada és una situació escandalosa que cal que sigui modificada.» (pàg. 6)