Cultura i societat

El Consell Directiu de CiJ reflexiona sobre la situació basca. Partint de l’afirmació que la sobirania d’un poble és un dret legítim, s’afirma que aquest dret no pot dur a assassinar éssers humans. La qüestió basca no tindrà una solució estrictament policial. Un 50% dels bascos es consideren fonamentalment bascos i l’altre 50% espanyols en major o menor grau. En una situació així cal diàleg. Encara més quan, en els orígens del conflicte, hi ha les ofenses al poble basc inferides pels governs espanyols. 

Recomanació de lectures per a l’estiu. Ziegler, Klein i de Sebastián, sobre els qui dominen el món i sobre les seves víctimes. García Roca, Mourad i Alegre, sobre els pobles salvadorenc, palestí, israelià i els explotats en general. Johnson sobre el llenguatge sobre Déu i el passat i el futur de la reflexió cristològica. 

Mitjançant dues cartes, la de Mariela a J. I. González-Faus i la d’Ernesto Sábato a Jon Sobrino, es posa de relleu que en mig del sofriment i del dolor es pot trobar Déu. Mariela veu trontollar el seu ateisme per la convivència, a l’Amèrica Central, amb creients molt intel·ligents que actuen contra les injustícies. Sábato es va commoure en llegir el llibre de Sobrino sobre el terratrèmol. Sobrino contesta parlant de la santedat dels pobres i d’un Crist germà i defensor dels oprimits. És més fàcil trobar Jesús entre els febles que allà on regna l’opulència.   

Als Estats Units se’l critica pel seu imperialisme i la seva falta de compromís amb els DDHH, no perquè siguin els Estats Units. La seva política va adreçada a conservar, com sigui, la preeminent posició que ocupa en el món després de la caiguda de l’URSS. Primeres matèries, armamentisme, desvinculació del Tribunal Penal Internacional, domini sobre l’ONU i no acceptació de determinats tractats, intervencions unilaterals a diversos països, falses informacions, etc. Tot encaminat a preservar els seus interessos al món i seguir sent la primera potència mundial. 

Recomanació de lectures per a l’estiu. WINTER: “Desde lo hondo”, una dona ordenada sacerdot a la Txecoslovàquia comunista. DAY: “La larga soledad”, una feminista al Nova York dels anys 20. SKOBTSOV: “El sacramento del hermano”, l’altruisme d’una dona que ajuda jueus i russos al París ocupat pels nazis. GEORGE: “Otro mundo es possible”, per una altra globalització. SESBOUÉ: “El magisterio a examen”, contra l’abús de la jerarquia. AMADO: “Capitanes de la arena”, sobre els nens del carrer. I LAMET: “Juan Pablo II. Hombre y papa”, i GONZÁLEZ FAUS: “Comprender a K. Wojtila”. 

L’Equip de CiJ, davant la tragèdia de l’11 de març, reflexiona sobre la complicitat del gènere humà amb el mal. Com es va veure a Auschwitz i es veu a moltes regions del món, i com se segueix veient en l’holocaust provocat per la fam. Hi ha dos terrorismes, el de la insolidaritat estructurada i el de la desesperació i el fanatisme. Cal una pau fruit de la justícia. El document critica durament un govern espanyol que va mentir acusant ETA de la matança quan tot apuntava al gihadisme. 

Crítica a la propaganda per les seves mentides. És imposició subtil o descarada, enganya i divulga contravalors, retalla la llibertat humana, és caríssima i la paguem entre tots, és rendible perquè incrementa les vendes, abusa dels imperatius i fa falses promeses, atempta contra la intel·ligència  dels usuaris, apel·la als baixos instints o a la ingenuïtat i s’anuncien banalitats com a absoluts. Fins i tot la informació s’està convertint en propaganda. Tan sols un petit percentatge és honest i presta un servei a la societat.

La sobirania alimentària és una alternativa per abordar la desaparició del medi rural, els problemes de la pobresa i la fam, i els danys ambientals de tots els racons del planeta. En definitiva, una proposta de canvi social, des de l’àmbit de l’agricultura i l’alimentació. En aquest paper l’autor exposa un decàleg que pot ajudar-nos a fer un bon ús del nostre poder com a consumidors.

El canvi d’any ens invita a qüestionar-nos per què uns pocs, un 20% de la humanitat, vivim dignament mentre el 80% no. I també ens invita a plantejar-nos  reptes com ara: la refundació del capitalisme i limitació de beneficis i sous, els nomenaments de càrrecs al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Constitucional, pacte estatal sobre educació, qüestió migratòria i refugiats, una UE més justa i democràtica, ingerència dels EEUU a altres països, tensió local-global i paper de l’Església, nova guerra freda, crisi climàtica, reforma eclesial. Constatats els problemes, podem aportar solucions. 
Papeles número 194

A punt d’entrar en una nova dècada, el text es planteja múltiples qüestions des de l’òptica de la justícia, la solidaritat i els DDHH. Destaca una: Superar la crisi sense profundes reformes socials? Es fa un repàs del que ha succeït durant els anys anteriors i es pregunta sobre el futur a mitjà termini: sous, treball, Nacions Unides, proteccionisme, paradisos fiscals, salut, igualtat de gènere, dictadures, medi ambient,... I una afirmació: cal transformacions a fons.