Cultura i societat

El quadern que el lector es disposa a llegir és introduït pel testimoni de la vídua d’una víctima d’ETA, un regidor basc del Partit Popular; a través del seu testimoni aquest quadern pretén, mitjançant unes reflexions fetes per un seminari organitzat per Alboan, entrar a discutir sobre la reconciliació com a espiritualitat, a nivell personal i també social. Malgrat que el camí de la reconciliació no és sempre fàcil, els cristians no podem perdre l’esperança que algun dia arribi plenament.

La primera part d'aquest quadern, escrita per Adela Cortina, ens parla del consum des de la seva vessant ètica, des de l'era del consum fins a la denominada era neoliberal, desglossa la nostra societat i la seva relació amb aquesta nova idolatria. Quant al segon capítol, escrit per Ignasi Carreras, el lector podrà llegir sobre les opcions que existeixen per a un consum responsable posant l'accent en el comerç just. Per finalitzar, Cristianisme i Justícia ha fet un apèndix final per aquells que més es vulguin afectar. 

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.

Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia. El discurs religiós, sempre present en la vida pública nord-americana malgrat la separació de poders establerta per la Constitució després de la independència el 1776, s’ha incrementat en els últims anys. Aquest quadern analitzarà el component religiós en la història dels EUA i el seu actual president, G.W. Bush.

Aquest quadern s’inicia amb un testimoni real. La Carmen perdia al seu marit en un incendi a l’habitatge familiar i, al seu torn, els seus fills entraven en una espiral de drogues i marginació fins a arribar a un psiquiàtric. Les pàgines que ara comentem tenen la senzilla pretensió d’esdevenir una reflexió teològica que permeti comprendre com Déu és present en aquest tipus d’històries que, sovint, són denominades com inferns. L’accés a aquestes històries bé podria anomenar-se descens. El sofriment que homes i dones pateixen en els inferns suposa una interpel·lació profunda per a tots i, especialment, per als que pretenem seguir Jesús de Natzaret.

“Els pobres ens evangelitzen”. Set són els testimonis que la Fundació Arrels ens presenta en aquest quadern. Testimonis reals de persones que viuen al carrer, de persones que no han tingut la sort d’altres, éssers humans que viuen al marge d’una societat que moltes vegades els defuig i no els comprèn. Com asseveren molts voluntaris, el contacte amb aquests testimonis ha estat per a les seves vides font d’un sentit i una plenitud que no buscaven en acudir-hi, però que han rebut “de més a més”. Que són com “el tresor amagat” de què parlen els evangelis.

La vida humana està feta per a alguna cosa més que per consumir i presumir. Les vides que es van viure per una causa són les que van aconseguir cotes més altes de qualitat humana i de sentit. Però, per orientar així les nostres vides necessitem exemples i testimonis, i la cultura ambiental tendeix a esborrar del nostre record aquests models i a fer-nos creure que la nostra memòria estaria més ben emprada si es dediqués a retenir el color, o el preu, de la roba interior que portava qualsevol famosa o famós en determinada gala... Aquest quadern no presenta mites, sinó quelcom molt més humà i més necessari per al nostre món: testimonis. Dues vides (Bertol Brecht i Albert Camus) que, enmig de les inevitables limitacions i defectes humans, es van sentir cridades al servei d’una causa noble.

Aquest quadern és una reflexió sobre les identitats socials i col·lectives. Es parteix d'una anàlisi del nostre món dividit, tot veient l'arrel de les fractures socials, i proposant, com a possible solució, la recuperació de les formes comunitàries. El capítol central indica com han de ser en el segle XXI les comunitats que poden donar identitat als individus. Finalment, es fa una breu reflexió sobre què pot aportar el cristianisme al debat per crear una societat més comunitarista. 

Des de fa anys s’ha anat instal·lanten la consciència de la nostra societat la convicció que una profunda crisi afecta l’Església catòlica. Per a uns, això vindria a confirmar la fi del cristianisme. Per a d’altres, seria el que hom ha anat qualificant com “hivern eclesial” (K. Rahner), “retorn als baluards”1, cop d’estat dels anomenats “teocons”, o, reprenent una castissa expressió teresiana, “tiempos recios”.

El d’avui és un nihilisme pràctic i tàcit que no es formula ni es professa, però actua com a pressupòsit latent d’unes formes de vida determinades que alguns pensadors han descrit com a “cultura de l’oblit”, “era del buit”, “modernitat líquida”... Davant d’ell només sembla valer la reivindicació d’una justícia que impliqui la recuperació de la memòria i un nou sentit de la felicitat.