Educació

Smartphones i adolescència: emancipació o subjugació?

01/09/2025

El novembre de 2023, un grup de famílies de Barcelona van voler respondre al malestar que generava un consens social enquistat: la idea que el pas a secundària era el moment establert per a donar el telèfon mòbil als fills i filles. El moviment va tenir més impacte de l’esperat i milers de famílies arreu de l’Estat s’hi van sumar. Una de les persones que més activament ha participat i encara participa d’aquest moviment, en Xavier Casanovas, ens explica aquí de manera breu i clara les raons que els han portat a demanar la necessitat retornar la tecnologia al lloc que li pertoca abans no sigui massa tard.

El do d’educar

13/03/2024

“Des dels seus orígens, l’espiritualitat ignasiana ha constituït una font d’il·luminació i sentit per als educadors. El quadern que ara es publica a la col·lecció EIDES va en la línia d’«aplicar» els Exercicis a la tasca quotidiana dels educadors i educadores i a com viuen aquesta tasca. Tasca que no sempre és fàcil, fins i tot quan es la viu amb una autèntica vocació vital.” (Del pròleg de Darío Mollá)

Del "magis" personal al "magis" institucional

14/02/2019

Aquest text reflexiona sobre les implicacions que té l’aplicació del “magis” ignasià i els criteris de “qualitat evangèlica” a l’estructura d’un centre educatiu. Com afecta a la seva finalitat última, al seu funcionament, al tipus de relacions que es donen dins la comunitat educativa i d’aquesta amb el seu entorn... En definitiva, es tracta de preguntar-se, en clau de “magis”, no tant pel “què fa” una institució educativa, sinó, sobretot, “pel què i com és”.

Cap a una educació alliberadora

08/09/2017

Si un altre món és possible, ens calen eines que el facin possible, i l’educació, sense dubte, n’és la principal. Amb aquesta inquietud un grup de persones vinculades al món educatiu i a Cristianisme i Justícia reflexionen sobre com oferir, enmig d’una situació de crisi i desencant, una paraula que sigui alhora de denúncia i d’anunci. Desenvolupen la seva activitat professional en escoles molt diverses (públiques, concertades i privades) en pobles, barris i ciutats de Catalunya… i a totes, però, els uneix el mateix: un gran amor a la feina, als alumnes i al somni de bastir una educació diferent per a un món diferent.

Infància: un futur hipotecat?

22/09/2016

Els autors ens traslladen en aquest Paper la seva preocupació sobre l’impacte que està tenint la crisi en els nens i nenes del nostre país. La seva tesi és clara: la conjuntura desfavorable en la qual viuen els nostres infants no és solament una qüestió econòmica, sinó que es tracta d’una situació social d’urgència que afecta el present, però que hipotecarà el futur de diverses generacions.

Fe y Justicia en la educación

09/11/2016

[Quadern publicat només en castellà]

Este cuaderno recoge la conferencia que el autor pronunció en Sucre (Bolivia), en abril de 1986 en un encuentro de delegados provinciales jesuitas de América Latina. Aunque el trabajo estaba dirigido a un público jesuita y utilizando documentación de la Compañía, creemos también que solamente con cambios mínimos es aplicable a otras situaciones.

Preguntarse sobre la posibilidad de que la institución educativa eduque en fe y justicia, debería ser el meollo de los idearios, equivale a preguntarse si es posible vivir el Evangelio en este mundo, si es posible hacer presente el Reino, precisamente en los dominios del príncipe de este mundo, que opera en la injusticia.

Gabriel Codina, jesuita catalán nacido el 1938, trabajaba en Bolivia desde 1954. Estuvo vinculado desde siempre al mundo de la educación como docente y director de escuelas. Participó en el encuentro como delegado provincial de Educación.

Irrenunciables utòpics en l'educació

19/09/2016
Durant tot un curs, un grup de reflexió ha estat tractant sobre els irrenunciables utòpics del món de l'educació en el moment actual. Ha estat un treball molt laboriós i apassionant. Partíem d’una documentació analitzada prèviament per cada un dels components del grup, i que servia de guió per a una conversa. Una sèrie de preguntes ens orientaven el camí: Tenim els educadors uns irrenunciables utòpics? És tot tan relatiu? Oferim els resultats provisionals dels nostres debats, i si diem provisionals és amb la convicció que són modificables. No entenem les utopies com quelcom dogmàtic, al contrari, les entenem com una realitat que neix de la persona i de la col·lectivitat que intenta modificar, canviar, revolucionar les situacions ancorades en la inèrcia. És possible millorar. És desitjable i urgent.