Teologia Alliberament

El 3 de març de 1975, la Congregació General 32 (CG32) de la Companyia de Jesús va aprovar el decret «La nostra missió avui». En el seu segon paràgraf s’afirma: «La missió de la Companyia de Jesús és avui el servei de la fe, del qual la promoció de la justícia constitueix una exigència absoluta», una expressió que el llarg text sintetitza de manera que permet recordar-ne el contingut essencial. En 2025 es compleixen, per tant, cinquanta anys d’aquell esdeveniment. El quadern que us presentem pretén ser una celebració i un recordatori d’aquell fet per renovar-ne l’actualitat i retre homenatge a tants jesuïtes i laics —dones i homes— que s’han compromès enterament amb aquesta missió en favor de la justícia, amb el suport de la pròpia fe, fins i tot enmig de conflictes i incomprensions.

El quadern virtual Gustavo Gutiérrez en cinco artículos presenta un compendi d’articles publicats anteriorment a la revista Selecciones de Teología. En aquests, Gutiérrez hi desenvolupa de forma clara i planera els trets principals i l’evolució de la denominada «teologia de l’alliberament» i aprofundeix en el significat essencial de l’expressió «opció preferencial pels pobres». D’aquest mateix marc és d’on parteix la reflexió sobre la figura i els aprenentatges de Sant Joan de la Creu, així com la indagació en el profetisme encarnat per Monsenyor Romero. La lectura del quadern es constitueix com a crida a una conversió profunda de la nostra manera de ser cristians en un món marcat per la injustícia. Gràcies, Gustavo, per tot el que ens has regalat.

Publiquem en format de quadern virtual aquest text pòstum i inèdit d'en Víctor Codina, que va acabar d'escriure uns mesos abans de la seva mort, gairebé com un testament. No és fàcil assenyalar el gènere literari d'aquest quadern. És història de la teologia des del Concili Vaticà II (1962-1965) fins al dia d'avui. Però no és una simple història sistemàtica dels seixanta anys del postconcili, sinó una teologia narrativa i personal. Són pàgines en les quals narra la trobada amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar. Serveixi com a homenatge a en Víctor, però també a totes aquelles i aquells que surten citats i que van escriure una de les pàgines més fructíferes de la història de la teologia. 

[Aquest quadern virtual només s’ha publicat en la seva versió castellana]

[Només en castellà]

Thomas Piketty afirma que el capital i el seu rendiment creixen desmesuradament pel seu compte, més del que creix l'economia. Això té unes greus conseqüències, no només econòmiques, sinó també humanes ja que produeix desigualtats cada vegada més grans. Precisament, la igualtat havia estat l'objectiu dels economistes més clàssics, en part inspirats per una igualtat teològica que condensava tal com Déu concebia els éssers humans: fills d'un mateix Pare, agermanats tots en Crist i, per tant, iguals entre ells. Economia i teologia deixen de ser llavors disciplines alienes i es troben en la recerca de la major igualtat possible entre els fills de Déu.

Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur. [Amb data de març del 2020 i en motiu dels 40 anys de l'assassinat hem fet una reedició més completa i acurada d'aquest quadern. El podeu trobar a EIDES 92]

Es compleixen 20 anys de la mort d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes més, la cuinera i la seva filla, a l’UCA de San Salvador, a mans de l’exèrcit. Lluitador per la justícia i la pau a El Salvador, va ser dos anys després de la seva mort quan començà a fructificar la seva obra mitjançant uns acords de pau. Apòstol de la Teologia de l’Alliberament, treballà per acabar amb la injustícia estructural i predicà i practicà una teologia soteriològica, considerant els pobres com a lloc teològic. Des de la universitat impulsà l’anàlisi crítica de la societat. 

[Quadern només publicat en castellà]Entre los muchos comentarios publicados en torno a la “Instrucción sobre algunos aspectos de la Teología de la Liberación” que la Sagrada Congregación para la Doctrina de la Fe publicó en agosto de 1984, sobresale por su hondura el del teólogo uruguayo Juan Luis Segundo, que lleva por título: Teología de la Liberación. Respuesta al cardenal Ratzinger (Ediciones Cristiandad, Madrid, 1985, 195 Págs.). Se trata de un texto analítico, matizado y minucioso, cuya lectura puede no resultar fluida para los no habituados a este género de literatura teológica. Hemos intentado hacer este trabajo de condensación sin traicionar el pensamiento del autor. Nos atrevemos a formular que esta forma de magisterio aunque es autorizada no es infalible ni irreformable, sino que pretende iluminar una situación concreta desde unos determinados presupuestos de la fe. El autor del cuaderno cree hacer un servicio a la Iglesia al intentar examinar hasta dónde alcanzan realmente estos presupuestos tal como se expresan en el documento, y hasta dónde conciernen a la realidad concreta de la teología latinoamericana.

Cristianisme i Justícia es complau a oferir aquest segon quadern de la seva col·lecció preparat des de Bolívia. Per a nosaltres Lluís Espinal és tot un símbol. Si no hagués anat a Bolívia, segurament hauria estat membre del nostre equip. Però la fidelitat a l'Esperit, cada vegada més exigent en el compromís a favor dels germans, el va portar a Bolívia, primer, i després, a no callar cap paraula, ni aquelles que molesten els poderosos. Per a l'equip de Cristianisme i Justícia la seva vida és una paràbola de la justícia que brolla de la fe.

El document que presentem és l'aportació de tres testimonis excepcionals en el procés alliberador d'Amèrica Llatina, coneixedors així mateix de la realitat de l'Església europea. Dos d'ells (Gonzalo Arroyo i Pablo Richard) van participar a principis de 1984 a l'Assemblea Mundial de "Cristians en les lluites populars d'alliberament". En tercer lloc, Jon Sobrino va impartir el tema: "Quin Crist es descobreix avui dia a Amèrica Llatina: cap a una nova espiritualitat". Finalment, José Ignacio González Faus, del centre Cristianisme i Justícia, va recollir les idees que es van discutir durant el diàleg que va seguir les tres exposicions.

Aquest quadern és la resposta a la publicació a Itàlia d'un escrit atribuït al cardenal Ratzinger (reproduït a La Vanguardia del 28/03/1984, p. 27) que pot induir a un posicionament globalment negatiu respecte a la Teologia de l'Alliberament. L'escrit és, evidentment, informal. No es tracta d'una anàlisi rigorosa del que diuen els teòlegs de l'alliberament, sinó que procedeix per un mètode d'afirmacions generals en què no caben diferenciacions ni matisos. De fet, més enllà d'aquestes afirmacions, només se citen unes poques frases de Jon Sobrino, Gustavo Gutiérrez i un parell de referències -sense context, de la mateixa manera que les anteriors- a H. Assmann i Ignacio Ellacuría. El seu judici contra la Teologia de l'Alliberament és peremptori, els arguments en què es basa són més aviat de tipus generalista i de caràcter parcial. Diu l'autor que es proposa, amb tot el respecte, posar matisos a un escrit i per això explica amb precisió i claredat què s'entén per Teologia de l'Alliberament.