Testimonis

Ignasi de Loiola és la frontissa entre l’edat mitjana i la modernitat. En ell es conjuga la figura del cavaller i la del pelegrí. Per això, resulta inútil pretendre dissociar una identitat de l’altra: totes dues es complementen a l’hora d’una insaciable recerca per a «en tot estimar i servir la seva divina majestat» –autèntic leitmotiv dels Exercicis Espirituals.

Mitjançant dues cartes, la de Mariela a J. I. González-Faus i la d’Ernesto Sábato a Jon Sobrino, es posa de relleu que en mig del sofriment i del dolor es pot trobar Déu. Mariela veu trontollar el seu ateisme per la convivència, a l’Amèrica Central, amb creients molt intel·ligents que actuen contra les injustícies. Sábato es va commoure en llegir el llibre de Sobrino sobre el terratrèmol. Sobrino contesta parlant de la santedat dels pobres i d’un Crist germà i defensor dels oprimits. És més fàcil trobar Jesús entre els febles que allà on regna l’opulència.   

Es compleixen 20 anys de la mort d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes més, la cuinera i la seva filla, a l’UCA de San Salvador, a mans de l’exèrcit. Lluitador per la justícia i la pau a El Salvador, va ser dos anys després de la seva mort quan començà a fructificar la seva obra mitjançant uns acords de pau. Apòstol de la Teologia de l’Alliberament, treballà per acabar amb la injustícia estructural i predicà i practicà una teologia soteriològica, considerant els pobres com a lloc teològic. Des de la universitat impulsà l’anàlisi crítica de la societat. 

Cristianisme i Justícia es complau a oferir aquest segon quadern de la seva col·lecció preparat des de Bolívia. Per a nosaltres Lluís Espinal és tot un símbol. Si no hagués anat a Bolívia, segurament hauria estat membre del nostre equip. Però la fidelitat a l'Esperit, cada vegada més exigent en el compromís a favor dels germans, el va portar a Bolívia, primer, i després, a no callar cap paraula, ni aquelles que molesten els poderosos. Per a l'equip de Cristianisme i Justícia la seva vida és una paràbola de la justícia que brolla de la fe.

[quadern publicat només en castellà]El centro Cristianisme i Justícia había decidido desde el principio del curso, a propósito la situación de Nicaragua, preparar un estudio sobre la presencia, en casos de excepción, de sacerdotes en la política, en el cual expondría su posición sobre el tema. Mientras tanto llegó al centro un documento público donde el P. Fernando Cardenal explicaba sus razones respecto a su objeción de conciencia. Por su significación se creyó que podía interesar a nuestros lectores y que ofrecía elementos de juicio en un tema que a todos resulta doloroso en nuestra Iglesia.Descárgate el cuaderno aquí 

Aquest quadern recull la conferència que l'autor va oferir el 10 d'abril de 1986 al centre d'estudis Cristianisme i Justícia, justament quan es tancava el 40è aniversari de la mort de Dietrich Bonhöffer. La veu de Bonhöffer té moltes ressonàncies: el company fratern, l'home d'església ortodox, el teòleg liberal, el conjurat polític. Val la pena endinsar-se en la seva figura tal com queda descrita per Ferran Manresa, tan bon coneixedor de Bonhöffer. "... Va ser un home compassiu que es va esforçar per millorar la situació dels altres detinguts, que va saber conquerir, sense ajupir-se, la benevolència dels guardians, un home la companyia del qual buscaven després d'aquells bombardejos terrible. Un home tot cor, sensible a la bellesa del món, a la dolçor del record "

El tema és tractat des de diferents òptiques d'acord amb les experiències de cada un dels autors del quadern. Ramir Pàmpols posa l'accent en les seves vivències més sentides, plenes de coherència. “Sento la divisió interior que es produeix quan intento conciliar dues cultures, dos mons: el del meu origen familiar i la seva prolongació en la Companyia, i el d’adopció, consistent en la incorporació al món obrer, al seu estil de vida i de pensament i sobretot d’acció”. Luis Anoro presenta la seva experiència des dels descobriments que fa al món al qual treu el cap, i resumeix les seves inquietuds i esperances. Josep Farràs afirma que “des de l’espiritualitat d’Èxode, a poc a poc es va aprenent a viure l’opció religiosa en l’anonimat vulgar de la gent, patint les mateixes crisis tant d’aquells que tenen fe com dels que no en tenen”. Albert Nolan explica les etapes de creixement personal en el servei dels pobres. Peter-Hans Kolvenbach informa del Decret de la CG 32 i anima al moviment de Missió obrera a seguir sent pioners en aquesta línia. “La fe es realitza en la justícia”.