L’economia capitalista és una necronomia, una economia contra la vida. Però aquest missatge té difícil encaix en unes comunitats (també en les cristianes) en les quals predominen (predominem) dones i homes de vida i mentalitat burgeses, a qui, en general, el capitalisme ja ens va bé. Afrontem, per tant, un problema de conversió, de canvi profund dels nostres cors, de metànoia. Que en termes sociològics exigirà desclassament (abandonar l’horitzó de futur burgès) i en termes econòmics decreixement i justícia global. La prova d’aquesta conversió està en el seguiment, en una transformació radical de les nostres pràctiques econòmiques.