El present quadern surt a la llum després de la pel·lícula de Scorsese L’última temptació de Crist, que va tenir gran ressonància en els mitjans, i aquesta Cristologia elemental, que d’elemental no té res, tracta de compondre una espècie de “cristologia mínima” o fonamental, a més amb la vehement sospita que si els quatre punts de què consta haguessin romàs vius en la predicació i en la transmissió de la fe, no s’haurien produït fenòmens com el film de Scorsese, tan reactius. El quadern assenyala quatre punts com a eixos i tesis que desenvolupa: 1. El Jesús al qual els cristians confessen com “el Fill del Déu viu” era plena i veritablement home com nosaltres; 2. Jesús va viure polaritzat per la idea del “Regne de Déu”; 3. Jesús va morir perquè els poders religiosos i polítics de la seva època es van sentir amenaçats”; 4. Jesús va tenir l’experiència i convicció de la força i la validesa de la seva causa.
Jesuïta. Membre de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia . Entre les seves obres, cal esmentar La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974); Acceso a Jesús (1979) o Proyecto de hermano, Visión creyente del hombre (1989). Els seus darrers llibres son El rostro humano de Dios (2008), Otro mundo es posible... desde Jesús (2009) i Herejías del catolicismo actual (2013). Cristianisme i Justícia ha reeditat recentment (2018) la seva obra Vicarios de Cristo: los pobres. És autor de nombrosos quaderns publicats en aquesta col·lecció.
Cristianisme i Justícia is economically sustained thanks to hundreds of contributors that trust in us. If you like what we do, please help us with a contribution.