L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d'Oriol Quintana)