Uneix-te
Dona't d'alta per estar informat de les darreres novetats de Cristianisme i Justícia.
Subscripció al butlletí
La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut. Aquest article denuncia aquesta situació, i ofereix alternatives a una situació profundament perversa.
L’actual crisi ecològica té les seves arrels en una manera de relacionar-nos amb la natura i amb els altres humans. En aquesta relació es prioritzen determinats valors, i això va estructurant una mentalitat que és compartida per moltes persones arreu del planeta. Alguns valors que proposa l’encíclica Laudato Si’ podrien ajudar a un canvi de mentalitat, a una nova cultura. Són valors, malauradament no sempre practicats, que trobem en el cristianisme, i també en l’humanisme, però que poden ser compartits per moltes altres tradicions ètiques i religioses.
Aquest quadern no és una simple crítica a l'avortament sinó que ve a col·lació a causa de la possible ampliació de l'anomenada "llei d'interrupció de l' embaràs", la Conferència de les Nacions Unides al Caire, i les declaracions contraposades de diverses personalitats religioses o polítiques, que solen acaparar les pàgines dels mitjans de comunicació social. J. I González Faus serà pedagògic i pragmàtic a l'hora d'analitzar i fonamentar una postura que aposta per la vida, sense caure en estereotips ni dogmes intocables.
"L'essencial és invisible als ulls" (Saint-Exupery). L'autor ens presenta en aquest quadern una rigorosa radiografia de la societat espanyola quant a solidaritat internacional i pensament. Però no només es quedarà en la presentació de xifres i dades sinó que anirà més enllà analitzant quines són les implicacions ètiques o el reptes socioculturals. És sens dubte un desafiament que el dolor dels països pobres penetri en el nostre món.
La tesi d'aquest quadern és que el voluntariat social permet, com molt poques activitats humanes, que la persona realitzi simultàniament la seva identitat com a ciutadà/na i com a cristià/na. Amb el títol de "Voluntaris: deixebles i ciutadans" volem expressar la tensió en què tot/a cristià/na es troba en la nostra societat. Seguir Jesús de Natzaret formant part de la comunitat cristiana i, alhora, col·laborar en la construcció de la societat com a ciutadans, són les dues tasques bàsiques de tot/a creient en el Déu de Jesús.
Dejunis solidaris, resistir la seducció de les marques, acollir a l'estranger o feminisme són algunes de les propostes que aquest quadern oferta. El lector sabrà escollir les que més li convinguin i, sobretot, a l'escolta de l'Esperit, trobarà altres més pertinents. Cadascú ha de saber obrir-se a l'Esperit per trobar la voluntat de Déu sobre ell. Procurant no mirar els mals exemples d'un altre com a excusa, sinó més aviat els bons com estímul. Amb tot, potser convé un aclariment abans de concloure. Aquest Quadern va dirigit expressament als cristians. No perquè pretengui excloure molta gent de bona voluntat, que avantatja els cristians en amor a la justícia i solidaritat. Sinó perquè creu que als cristians cal exigir-los més, i en primer lloc. Però com més gent emparessin aquest tipus de pràctiques més possible seria una societat alternativa: justa, fraterna i lliure.
Cristianisme i Justícia vol recollir en aquest “quadern debat” alguns punts que ajudin a la reflexió sobre un tema de rabiosa actualitat com és la insubmissió. A través de quatre textos, s’il·lustrarà de manera senzilla diferents punts de vista sobre la insubmissió. Començant amb la insubmissió com a rebuig a la defensa armada, conclourem aquest quadern amb un seguit de testimonis. La insubmissió és un camí possible i legítim per avançar personalment i col·lectivament, CiJ farà l’esforç de mostrar una opció que s’ha anat enfortint de manera constant.
El voluntariat pot, de fet, ser parcel·lació de la vida, justificació de l’injustificable, paracaigudisme social. Pot fer mal als qui ja reconeixen trepitjada la seva dignitat, pot ser excusa i neteja de nens rics, tapaforats del sistema, simple ambulància de la història, acció irresponsable, assistencialisme paternalista i babau, i compensació i fugida de frustracions personals... Però tot i així, tot i que s’hagi d’exercir aquesta sospita, el voluntariat social de marginació, de manera també permanent, ha d’assumir les seves potencialitats i no perdre la seva autoestima. En cas contrari, la viabilitat del seu projecte polític de justícia no passarà de ser una simple viabilitat inestable i truncada. A través d’aquest quadern el lector podrà fer una passejada pels tipus de voluntariat en la nostra realitat, les seves implicacions i conseqüències, així com la seva relació amb la política; una manera fresca d’observar com el voluntariat és vital en els nostres dies perquè alguna cosa canviï.