Ètica/Moral

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat. Tot i que creiem que el quadern és diàfan i clar, això no impedeix que pugui resultar una mica més dur per a aquells que no estan familiaritzats amb el llenguatge filosòfic i, en el nostre món tan especialitzat, ningú no té per què estar familiaritzat amb tots els llenguatges. N’hi hauria prou amb dir-li al lector que no es preocupi si troba que no entén alguna cosa. Que potser el capítol primer li pot resultar difícil, però que si segueix llegint, s’anirà familiaritzant amb el llenguatge de l’autor i, al final, tindrà probablement una intuïció suficient de les seves tesis.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia. Aquest quadern extra recull: 1) el seminari intern; 2) les reflexions d’alguns seminaris oberts que els professors del Centre han compartit amb altres persones, i 3) un breu resum de la resta d’activitats acadèmiques del Centre.

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem. Una expressió d’aquest desviure’s (i també una crida a arribar-hi) han estat els mil cants i epopeies que en la literatura universal donen veu a la situació injusta i a la protesta dels condemnats de la terra. Amb una intenció semblant apareixen a la Bíblia uns famosos poemes del profeta -i gran poeta- anomenat “Deuteroisaïes”. Aquests poemes giren al voltant d’una figura coneguda com “el Servent de Jahvè”. Aquest quadern vol ser un breu comentari a aquests poemes. A part de l’autoritat que tinguin per a un creient, per al no creient poden ser un exemple més d’aquests raigs de bellesa, protesta i mística alliberadora que jalonen les millors pàgines de la història humana.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud. Una catolicitat (del grec “kata holón”, que significa “segons el tot”, “segons la plenitud”) realment problemàtica, ja que quedava limitada no només als confins de la religió cristiana, sinó tan sols a una de les seves possibles interpretacions, i es vivia sense cap problema aquesta immensa exclusió, aquesta contradicció amb la mateixa denominació. Aquest quadern intenta il·lustrar el que han estat els problemes de l’instint tribal, segons el qual el sentiment de pertinença a un grup tendeix a ser excloent dels altres, i la recerca cap a una progressiva ampliació de l’horitzó de fraternitat mundial. El diàleg interreligiós -com tot altre diàleg- és fonamental perquè és una actitud “teologal”, és a dir, és camí de participació en aquesta manera de ser de Déu: obertura sense límit, èxtasi continu, un permanent “perdre’s” d’un mateix en l’altre, un buidar-se de si per possibilitar l’existència dels altres

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar. Cal agrair de debò a cada un de vosaltres l’experiència compartida, la senzillesa del vostre caminar, el creure-us tots que feu molt poc, la gratitud que sentiu per tant com heu rebut en aquesta història vostra, solidària i sempre acompanyada.

En aquest canvi de segle, el nostre món viu, potser, una de les transformacions més fortes de la seva història. El que anomenem “globalització” ha convertit aquell ample món on van viure els nostres avantpassats en un global village. Un món que, amb les seves enormes capacitats de comunicació i transport, posa en contacte cultures i pobles diferents amb una intensitat inusitada. Aquestes noves circumstàncies han posat a l’ordre del dia la reflexió sobre temes com poden ser la “tolerància”, el respecte a les diferències, el diàleg. És convenient que siguem capaços d’entendre’ns amb “qualsevol persona” del nostre món. ¿Com establir unes pautes, comunes a tots, que ens permetin conviure enmig de la gran diversitat del nostre món? ¿Quins principis haurien de ser compartits per qualsevol persona, de qualsevol país i creença, per poder viure en harmonia? Aquest és un primer repte ètic d’avui dia. Una instància amb un valor universal podria resultar, tal vegada “perillosa”, perquè podria servir de punt de suport a qualsevol tipus de fonamentalisme o de neo-feixisme (en qualsevol de les seves versions de dreta o d’esquerra) D’aquí neixen les actuals tendències morals subjectivistes. Aquest quadern anirà analitzant els diferents tipus de morals i els reptes més importants a aconseguir en el segle XXI.

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats. Per la seva banda, Cristianisme i Justícia desitjaria que el lector situés aquest quadern en l’horitzó de tres quaderns recents, el del “Diàleg interreligiós” (n. 97), el del “Tercer mil·lenni com a repte a l’“Església” (n. 91) i “L’espiritualitat del Servidor” (n. 96, cap. 6). Els tres analitzen també la inquietud de l’actual quadern i intenten resoldre-la en diàleg amb el “món” i amb les “religions”.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones. D’aquest món, de les seves tragèdies i de les seves possibilitats, tracta el quadern que teniu a les mans. Us hi oferim un resum d’una part del treball de reflexió que es va proposar el Centre el curs passat. Vol ser una paraula entre tantes paraules de la nostra societat que ajudi a fer una mica més present la Utopia de l’Evangeli en el nostre món.

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles. Per això hem de limitar-nos a parlar de les causes històriques que l’han provocat. Tant de bo aquesta mirada a les causes aporti també elements de solució. Per necessitats informatives, però, començarem amb una ràpida informació sobre l’islam com a religió.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals. Suggerim des de la ferma esperança que aquest món nostre pot canviar (almenys una mica), i des de la convicció que el major obstacle als canvis no és la complexitat innegable dels problemes, sinó la resistència interessada dels poderosos; però som també conscients de la prudència i la humilitat necessàries davant les grans dificultats amb què ens enfrontem. Les paraules són teoria, i no són res més fins que no es fan vida. Les paraules d’aquest quadern no seran res si no es fan vida, si no es reflexionen, es comparteixen, s’experimenten, i així podran contribuir a gestar una nova realitat, una manera diferent de viure, més humana, més digna, més evangèlica.