Cultura i societat

El coronavirus s’abat sobre un món en què la desigualtat ha crescut en la majoria dels països, assentada en un sistema econòmic que afavoreix l’acumulació de riquesa, renda, oportunitats i recursos naturals per part d’uns quants. Si no es fa front a aquesta crisi descomunal d’una manera diferent a com s’ha fet en altres casos, assistirem a un creixement agut de la pobresa i a l’aprofundiment de la bretxa que divideix la humanitat entre els que tenen accés a la protecció i els que queden desprotegits.

Aquesta publicació, en paraules del autor, vol contribuir a elaborar el nou paradigma de la vulnerabilitat, un paradigma crític amb els relats que han configurat la cosmovisió occidental de l’autosuficiència i l’oblit del cos. Partint d’un moment deconstructiu previ el quadern proposa crear retòriques «somatopolítiques» que, des de la semàntica universal de la vulnerabilitat, posin en el centre de la praxi social l’exigència ètica de la responsabilitat i la reivindicació política de la cura.

En aquest quadern l’autor recull la resposta que ha generat la Covid-19 en la classe política i econòmica i les conseqüències que són el preludi de crisis futures. Perquè, més enllà de la pandèmia, es necessari abordar amb urgència els aspectes del nostre sistema social i econòmic que caldria posar en qüestió, per preveure i evitar que nous episodis com el que estem vivint es tornin a produir en un futur no gaire llunyà.

En paraules de l’autor d’aquesta selecció de textos, el llibre Capital e ideología que T. Piketty va publicar recentment suposa “una història de l’economia des del punt de vista de les desigualtats, sempre a la recerca de la justícia social”. A partir d’aquest interès personal, González Faus elabora aquesta antologia de textos aplicant el clàssic esquema de “veure, jutjar i actuar”. La selecció constitueix una invitació a entrar en el pensament de l’economista francès i a acompanyar la lectura complerta del llibre. 

[Aquest quadern virtual només s’ha publicat en la seva versió castellana]

El coronavirus ha agafat la humanitat a contrapeu. La mort, tan aliena a l’experiència quotidiana de l’autoproclamat primer món, s’ha convertit de nou en un esdeveniment proper i terriblement dolorós per la forma com s’ha produït. Tot i haver afectat de manera molt diferent, és el primer mal que vivim amb caràcter universal, i és aquí on s’obre una llum d’esperança: arribar a sentir-nos tots una sola humanitat des de l’experiència de la vulnerabilitat compartida.

A Europa assistim a un veritable col·lapse de la fe cristiana. En relativament poques dècades, s’ha passat d’una societat europea d’arrels i de cultura cristiana a una societat en què el cristianisme és culturalment irrellevant. En aquest quadern l’autor, després de fer una anàlisi d’aquesta crisi, explora les condicions de possibilitat que hauria de tenir una nova iniciació cristiana. Una reiniciació realitzada des de baix, des dels pobres, des de la història de la passió del poble, des de la gran majoria de la humanitat.

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

La reconciliació se’ns presenta com una realitat de difícil acceptació en el nostre context sociocultural i això, entre altres coses, perquè elements –com, per exemple, el penediment, l’autocrítica, la culpa, el perdó o la veritat– que es troben en la base de la seva comprensió teòrica i la seva realització pràctica, no formen part del corrent dominant del nostre entorn. A partir de l'experiència del País Basc, els autors desenvolupen en aquest quadern la seva proposta que té en la perspectiva de les víctimes el punt de partida necessari per a una autèntica justícia i reconciliació. 

La desigualtat creixent i la corrupció dels dirigents han escindit la societat. El neoliberalisme s’ha convertit en una ideologia insuportable per a la majoria de persones: de vegades ho és perquè les conseqüències d’aquestes polítiques es pateixen directament, de vegades perquè subtilment et redueixen al paper de consumidor individual sense cap altre valor que el de ser un número intercanviable en lloc d’una persona. Això està generant arreu un gran malestar. Tot i aquesta realitat, la lectura que proposem tria l’esperança, una esperança basada en la convicció de que cal forjar nous vincles. Aquesta és la nostra aposta en començar aquest any.

El racisme és quelcom més profund que un seguit de prejudicis i estereotips pròpia d’algunes persones intolerants o retrògrades. És a dir, no es tracta d’una qüestió individual que produeix discriminacions, sinó d’un sistema que jerarquitza les persones i els pobles, que posa en dubte la humanitat de les persones o maneres de fer que estan més allunyades del subjecte modern per excel·lència (home, blanc, heterosexual, propietari). Més enllà d’entendre el racisme sota una perspectiva individual i/o moral, com un problema de persones intolerants, l’entenem com a part d’un sistema polític, econòmic, cultural i social que sorgeix del mateix model civilitzatori en què vivim.