Doctrina Social de l'Església

Des de diferents focus, aquest quadern analitza el que podem trobar en qualsevol gran ciutat, no lluny d'algun barri opulent, la marginació en la nostra societat. La lluita social, el desconcert i diferents teologies van desglossant el problema actual, amb especial èmfasi en la reflexió, pregària o comentaris de tants cristians que intenten saber què és el que Déu diu a través d'aquesta realitat tan inhumana.

La tesi d'aquest quadern és que el voluntariat social permet, com molt poques activitats humanes, que la persona realitzi simultàniament la seva identitat com a ciutadà/na i com a cristià/na. Amb el títol de "Voluntaris: deixebles i ciutadans" volem expressar la tensió en què tot/a cristià/na es troba en la nostra societat. Seguir Jesús de Natzaret formant part de la comunitat cristiana i, alhora, col·laborar en la construcció de la societat com a ciutadans, són les dues tasques bàsiques de tot/a creient en el Déu de Jesús.

Dejunis solidaris, resistir la seducció de les marques, acollir a l'estranger o feminisme són algunes de les propostes que aquest quadern oferta. El lector sabrà escollir les que més li convinguin i, sobretot, a l'escolta de l'Esperit, trobarà altres més pertinents. Cadascú ha de saber obrir-se a l'Esperit per trobar la voluntat de Déu sobre ell. Procurant no mirar els mals exemples d'un altre com a excusa, sinó més aviat els bons com estímul. Amb tot, potser convé un aclariment abans de concloure. Aquest Quadern va dirigit expressament als cristians. No perquè pretengui excloure molta gent de bona voluntat, que avantatja els cristians en amor a la justícia i solidaritat. Sinó perquè creu que als cristians cal exigir-los més, i en primer lloc. Però com més gent emparessin aquest tipus de pràctiques més possible seria una societat alternativa: justa, fraterna i lliure.

Aquest no és un quadern per ser llegit d'una tirada: n'hi hauria prou llegir (i reflexionar) un text o grup d'ells per dia. A través de textos signats pels papes des de Lleó XIII sobre la Doctrina Social de l'Església, no es pretén donar solucions tècniques, però es vol recordar que qualsevol solució tècnica ha de posar l'home per sobre dels diners. A alguns els semblarà que no es donen solucions concretes davant d'un problema tan greu i difícil, però. davant la possible sospita d'unilateralitat que pugui tenir el lector de la nostra selecció, voldríem dir, sobretot, que la selecció és vertadera: tots els paràgrafs citats han estat signats pels papes i pertanyen als ensenyaments socials de l’Església. Aquest quadern ens farà reflexionar sobre si aquells que seguim condemnant no són moltes vegades els que mereixerien ser anomenats víctimes més que veritables culpables.

El voluntariat pot, de fet, ser parcel·lació de la vida, justificació de l’injustificable, paracaigudisme social. Pot fer mal als qui ja reconeixen trepitjada la seva dignitat, pot ser excusa i neteja de nens rics, tapaforats del sistema, simple ambulància de la història, acció irresponsable, assistencialisme paternalista i babau, i compensació i fugida de frustracions personals... Però tot i així, tot i que s’hagi d’exercir aquesta sospita, el voluntariat social de marginació, de manera també permanent, ha d’assumir les seves potencialitats i no perdre la seva autoestima. En cas contrari, la viabilitat del seu projecte polític de justícia no passarà de ser una simple viabilitat inestable i truncada. A través d’aquest quadern el lector podrà fer una passejada pels tipus de voluntariat en la nostra realitat, les seves implicacions i conseqüències, així com la seva relació amb la política; una manera fresca d’observar com el voluntariat és vital en els nostres dies perquè alguna cosa canviï.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així? Pot tenir bona consciència una Església que es remet a Jesús i que viu tranquil·la en una “organització” mundial que produeix tanta mort i tant de patiment? Si l’Església diu que ella representa Jesús i el seu Evangeli al món, què ha de dir davant d’aquesta situació? Què diu, de fet? I sobretot, què fa?, són preguntes que se li ocorren a qualsevol. Però preguntes que van, no només des de l’Església als pobres, sinó, sobretot, des dels pobres a l’Església. Per exemple: quins problemes plantegen els pobres a l’Església? Com hauria d’organitzar-se i funcionar l’Església, si és que realment està disposada a respondre, amb honestedat i coherència, al que està passant al món ara mateix? Parlar dels pobres i l’Església no és, doncs, “una qüestió de tantes”. És, sens dubte, la qüestió més urgent i més profunda que es planteja a l’Església i, per tant, als cristians.

Una, catòlica, apostòlica i santa. Això és el que se li demana a l’Església que comença a afrontar el nou mil·lenni i segle. En aquest quadern, a través de la història de l’Església, l’autor ens convida a entendre i llegir amb calma quins són els desafiaments per a l’Església del segle XXI, tenint en compte quins han estat els errors del passat i com evitar caure-hi de nou. En el discurs als cardenals sobre el jubileu de l’any 2000, amb el qual s’obre aquest quadern, deia expressament Joan Pau II que “una mirada atenta a la història del segon mil·lenni potser ens permeti subratllar altres errors similars o fins i tot altres culpabilitats”. Pensem que aquesta mirada al passat mil·lenni pot ajudar-nos, entre altres coses, a no idolatrar a l’Església quan l’estimem.

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar. Cal agrair de debò a cada un de vosaltres l’experiència compartida, la senzillesa del vostre caminar, el creure-us tots que feu molt poc, la gratitud que sentiu per tant com heu rebut en aquesta història vostra, solidària i sempre acompanyada.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

En aquest quadern presentem, de la mà de Lluís Magriñà, sj, director internacional del Servei Jesuïta a Refugiats, la complexa realitat dels refugiats i la seva problemàtica. Es parteix de la noció clàssica dels desplaçats a causa dels conflictes, per veure una concepció més àmplia i que respon a la realitat actual, on es contemplen també els refugiats i desplaçats interns, els immigrants presos o les persones sense Estat. Finalment es descriuen alguns dels reptes actuals, com la defensa dels drets humans, les conseqüències de relacionar refugiats i terrorisme, el tancament ferri de les fronteres a Europa,  o la manca de fons adequats per l'ajut als refugiats.