Doctrina Social de l'Església

Els catorze anys de vaques grasses no s’han aprofitat per a equiparar els nivells de protecció social espanyols als que tenen altres països europeus del nostre entorn. Ara la crisi passa factura en forma de sofriment de moltes persones i famílies.  En aquest quadern s’exposen les xifres del daltabaix, però sobretot s’argumenta la necessitat d’un canvi de mirada i de sensibilitat que activi el camí vers una societat més justa i igualitària.

El relat del bon samarità no ens diu només què cal fer respecte al proïsme, sinó que també ens indica com cal fer-ho. La narració ens proposa un itinerari pedagògic de l’acció caritativa, un full de ruta per a l’exercici de la solidaritat tremendament útil per aquells moviments de resistència global ocupats en la tasca d’esbossar el mapa d’un altre món possible, des de les víctimes.

El moviment de Capellans Obrers ha sigut una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espiritual de l’evangeli.

La Gaudium et Spes és de ben segur el document del Concili Vaticà II que aporta més novetat. A partir de la seva lectura l’autor va desgranant els tres àmbits en els quals l’església podria oferir la seva bona nova a un món ferit: la justícia, la pau i la integritat de la creació. I és que avui per avui resulta inimaginable una Església desvinculada d’aquelles grans qüestions que afecten la vida de milions d’éssers humans. 

Presentem aquí algunes de les raons que van inspirar Ignacio Ellacuría, jesuïta, filòsof i teòleg, rector de la UCA, home de pau, agut analista polític. El seu compromís el va dur, a una mort martirial que hauria pogut evitar, però ell va optar per estar fins al final al costat de les majories oprimides, treballant per una pau justa i aportant a la causa de l’alliberament el seu extraordinari bagatge intel·lectual.

Aquest quadern és una antologia de textos que demostren fins a quin punt la preocupació per la injustícia social i econòmica ha estat present en el pensament de l’Església des dels primers Pares fins al Papa Francesc. Preocupació que va portar a un cristià del s. XII a parlar dels pobres com a “vicaris de Crist” o el que és el mateix a considerar la causa dels pobres com a causa de Déu.

A llarg de la història, Déu continua actuant i revelant-se de moltes maneres, però especialment a través d’amics i amigues seus com les màrtirs. Aquestes dones s’erigeixen, encara que els costi la vida, com a testimonis incontestables de la reivindicació i la denúncia dels sistemes polítics que donen l’esquena als drets humans més bàsics. Serveixi aquest quadern per al seu reconeixement i per a comprendre per què persones tant aparentment fràgils es van arribar a convertir en una amenaça per als poderosos d’aquest món.