Economia i societat

A través d’un amè testimoni, aquest quadern introdueix un text sobre l’economia neoliberal d’Amèrica Llatina enviada als jesuïtes d’aquest continent incloent-hi aquells que viuen a Cuba. Tot això per plantejar quin ha de ser el futur d’aquella illa i si el neoliberalisme és l’única solució per orientar l’economia d’un país en plena crisi.

On apareixen les fal·làcies religioses del mercat?: fonamentalisme, dogmatisme, absolutització... idolatria. Parlar d’idolatria és parlar de l’ídol que exigeix sacrificis humans. I els sacrificis humans són el més oposat a la idea del Déu bíblic. Si en les tres primeres pàgines el lector se sentís una mica perdut, que no tingui por i segueixi endavant. Esperem que cada vegada hi anirà entenent més i que, una vegada acabat el quadern, li serà fàcil si vol rellegir aquelles pàgines inicials. En el fons, tot es redueix a la discussió entre:-els qui asseguren que el mercat és, sí, molt eficaç, però no per a tots ni de bon tros,-i els que afirmen que el mercat és eficaç per a tots i que, si de moment sembla exigir veritables sacrificis humans, a la llarga serà bo per a tothom.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns. -El primer tracta el tema del fonamentalisme del mercat, qüestionant així la reflexió que Cristianisme i Justícia (CiJ) va començar en anys anteriors i que va quallar en alguns llibres (publicats conjuntament amb l’Editorial Sal Terrae) i en alguns dels nostres quaderns.-El segon seminari es preocupa per l’ecologia i el creixement sostenible, i és fruit de les reflexions del grup de professionals joves de CiJ.-El tercer és el seminari interdisciplinari realitzat per EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), ITF (Institut de Teologia Fonamental) i CiJ. Estudia els nous paràmetres que revela la Congregació General 34 dels jesuïtes.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així? Pot tenir bona consciència una Església que es remet a Jesús i que viu tranquil·la en una “organització” mundial que produeix tanta mort i tant de patiment? Si l’Església diu que ella representa Jesús i el seu Evangeli al món, què ha de dir davant d’aquesta situació? Què diu, de fet? I sobretot, què fa?, són preguntes que se li ocorren a qualsevol. Però preguntes que van, no només des de l’Església als pobres, sinó, sobretot, des dels pobres a l’Església. Per exemple: quins problemes plantegen els pobres a l’Església? Com hauria d’organitzar-se i funcionar l’Església, si és que realment està disposada a respondre, amb honestedat i coherència, al que està passant al món ara mateix? Parlar dels pobres i l’Església no és, doncs, “una qüestió de tantes”. És, sens dubte, la qüestió més urgent i més profunda que es planteja a l’Església i, per tant, als cristians.

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant. Els canvis que s’estan donant en les empreses, i per tant en l’organització de l’activitat econòmica general, són molt importants. Els canvis en les dimensions de les empreses, el seu abast, objectius, organització, influx en el treball, relacions amb la societat són tants i tan grans que estan fent que el sistema capitalista, tal com l’hem conegut des de 1945 fins més o menys 1995, canviï profundament, “muti” en el sentit dels biòlegs.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones. D’aquest món, de les seves tragèdies i de les seves possibilitats, tracta el quadern que teniu a les mans. Us hi oferim un resum d’una part del treball de reflexió que es va proposar el Centre el curs passat. Vol ser una paraula entre tantes paraules de la nostra societat que ajudi a fer una mica més present la Utopia de l’Evangeli en el nostre món.

Qui són i a què es dediquen aquestes dues entitats sorgides en el pacte de Bretton Woods? Quina influència tenen en els països del sud? Quin paper juguen en el desenvolupament? Aquestes i altres qüestions poden ser llegides a les pàgines d’aquest quadern, que aborda dues institucions que van ser creades en un món que ja no existeix. De manera directa, s’exposaran reformes necessàries perquè els més de mil milions de pobres d’avui dia puguin ser beneficiats per aquestes dues institucions.

L’OMC, hereva de la GATT, la PAC, política europea de suport a l’agricultura de la Unió, les patents farmacèutiques... Tots aquests conceptes segur que no quedaran sense opinió a ulls del lector. El quadern analitza aquests conceptes, aquestes institucions, i inclou certes maneres de millorar o suggeriments per canviar el que salta a la vista: una política de comerç internacional perjudicial per als països en vies de desenvolupament i en la qual preval la defensa d’Occident.