Economia i societat

L'economia i el vocabulari econòmic estan cada com més presente en la nostra vida diària. Avui no pots viure sense tenir per la mà conceptes com el tipus d'interès, el PIB o la inflació. En aquest quadern, Luis de Sebastián defineix i assenyala el joc dels diversos termes econòmics, mostrant de manera més o menys directa les idees alternatives que cerquen de fer un model econòmic més just i més humà.

Com és possible que, al llarg dels segles s’hagi afirmat sense gaires remordiments que el dret a la propietat privada és un dret natural, i sagrat, al qual se subordinen i del qual depenen tots els altres drets humans, per més fonamentals que siguin? Amb aquest text es pretén d’explicitar la laboriosa construcció ideològica que s’amaga darrere de la “naturalització” i de la “sacralització” del dret burgès a la propietat privada.

La propietat no és un robatori, sinó un «existencial humà». Però aquest tret tan humà ha esdevingut mil vegades un robatori gràcies a una ideologia que partia tant de l’absolutesa amb què s’afirma l’ésser humà en la Modernitat i en la seva capacitat de domini, com dels discursos legitimadors del propietarisme, particularment del de Locke. Deslegitimar aquesta ideologia és, doncs,  una de les tasques més importants i més urgents.  La visió cristiana de la propietat  que es proposa en aquest quadern, ofereix una oportunitat amb la vista posada a trobar nous camins ètics en un món menys injust.

El vigent model neoliberal de globalització, lluny de frenar la degradació ecològica, reduir les desigualtats i garantir drets fonamentals, ha convertit la gestió de l’aigua, en una nova oportunitat de negoci que depreda els recursos hídrics i augmenta la vulnerabilitat dels més dèbils. Cal promoure una «nova cultura de l’aigua» que recuperi, des de la modernitat, la vella saviesa de les cultures ancestrals basades en la prudència i en el respecte a la natura.

Aquest quadern és una crida d’atenció urgent i necessària sobre la realitat que viu més de la meitat de la població del món. Malgrat que la forma de vida urbana se’ns imposa, malgrat que cada vegada més ens costa pensar què hi ha rere de cada producte que comprem en  qualsevol gran cadena de distribució... No obstant, 3.000 milions de persones segueixen produint els aliments que permeten sobreviure el 70% de la població mundial.

Com s’ha originat? Com ens està afectant? Què passa amb les sortides aparentment contradictòries que se’ns proposen? Hi ha cap sortida a la crisi? ... Totes aquestes qüestions formen part d’una creixent preocupació per part de la ciutadania, sotmesa des de fa temps a un relat oficial que no sembla tenir oposició. El quadern intenta explicar sintèticament les causes d’una crisi que va començar sent financera però que ha acabat afectant de manera especial al sector productiu, i que amenaça, ara, amb una reducció dràstica dels drets socials.

Aquest Quadern intenta explicar les raons d’una crisi tan profunda com la que viu l’esquerra a casa nostra, a partir de la tesi que s’ha abandonat una identitat d’esquerra econòmica basada en la justícia i la igualtat, substituint-la per identitats succedànies de caràcter exclusivament cultural. A partir d’aquesta anàlisi, l’autor assenyala algunes possibilitats de sortida a aquesta crisi. 

Empreses, militars, polítics, ONG … i, al centre de tot, la població sofrent. Aquests són els principals actors d'un drama quotidià que es viu a la RDC des de fa dècades, però que s'ha agreujat per la demanda de determinats minerals dels quals el subsol africà n'és especialment ric. El quadern ens apropa a la complexitat d'un problema que posa al descobert totes les contradiccions de la globalització. 

El món que hem conegut aquestes darreres dècades sembla que s’estigui ensorrant a marxes forçades. Aquest quadern pretén centrar-se en totes aquestes transformacions en la seva anàlisi, però també en les eines de transformació que estan sorgint des dels moviments socials. Com bé senyalen els autors una altre món no és només possible, sinó que “ja està sent possible”, per això és important continuar ajudant-lo a néixer.

Més de mig segle després del seu naixement, i malgrat el seu èxit indiscutible, el projecte europeu sembla encallat. Els interessos particulars de cada país tornen a prevaler sobre els interessos generals i són molts els ciutadans que es mostren indiferents, si no hostils, al projecte europeu. El col·lapse es va iniciar força abans, però ha culminat amb la duríssima crisi econòmica que patim. És el final del camí? ¿Val la pena seguir en aquesta Unió, tal com l’han deixada?