Església

Preparació de la Va Conferència de Bisbes d’Amèrica Llatina i Carib a Aparecida, Brasil. A les anteriors, Rio, Medellín, Puebla i Santo Domingo, va preocupar successivament comunisme i protestantisme, l’Església dels pobres, els pobres però en un ambient diferent al de Medellín, i a l’última es va notar un gir cap al conservadorisme. Davant la tendència molt conservadora de la propera conferència, s’ha enviat una bateria de propostes aperturistes com escoltar el clam dels pobres i fer memòria dels màrtirs o inculturar la fe. Partir de la vida real, no de l’angelical.

Davant les reticències amb que algunes diòcesis reben els nomenaments episcopals, aquest Paper de CiJ fa un repàs històric de la qüestió. Els primers segles, el càrrec era electiu. El Concili de Constança, principis del XV, així ho ratificà en un decret encara vigent. Però el sistema estava viciat per nepotisme, simonia i regalies. El nou Dret Canònic estipularà que el papa nomena bisbes o confirma els ja elegits. L’Església s’ha de guiar per la comoditat o pel risc a  l’hora de nomenar bisbes?

Involució i integrisme, quelcom recurrent al sí de l’Església. Doctrina i jerarquia i sacralitat del poder per sobre de democràcia. Un missatge cristià reduït a la por i al conformisme. Un integrisme que treballa a l’ombra, intentant amagar el poder del qual gaudeix. Aliança entre poder espiritual i poder mundà i una manca de confiança en la veritat. L’àrea teològica de CiJ proposa analitzar els integrismes actuals i algunes formes de progressisme. 

L’any 2013 ha estat un any difícil per a milions de persones al nostre país i també per a milions de persones en llocs tan apartats com ara Filipines, Nigèria, Síria, Mèxic, República Centreafricana… Les víctimes en la seva diversitat d’històries i de presències continuen sent el lloc des d’on fer balanç d’un nou any. Per a això assenyalem quatre fites que ens semblen rellevants.

El document que presentem és l'aportació de tres testimonis excepcionals en el procés alliberador d'Amèrica Llatina, coneixedors així mateix de la realitat de l'Església europea. Dos d'ells (Gonzalo Arroyo i Pablo Richard) van participar a principis de 1984 a l'Assemblea Mundial de "Cristians en les lluites populars d'alliberament". En tercer lloc, Jon Sobrino va impartir el tema: "Quin Crist es descobreix avui dia a Amèrica Llatina: cap a una nova espiritualitat". Finalment, José Ignacio González Faus, del centre Cristianisme i Justícia, va recollir les idees que es van discutir durant el diàleg que va seguir les tres exposicions.

Aquest quadern és la resposta a la publicació a Itàlia d'un escrit atribuït al cardenal Ratzinger (reproduït a La Vanguardia del 28/03/1984, p. 27) que pot induir a un posicionament globalment negatiu respecte a la Teologia de l'Alliberament. L'escrit és, evidentment, informal. No es tracta d'una anàlisi rigorosa del que diuen els teòlegs de l'alliberament, sinó que procedeix per un mètode d'afirmacions generals en què no caben diferenciacions ni matisos. De fet, més enllà d'aquestes afirmacions, només se citen unes poques frases de Jon Sobrino, Gustavo Gutiérrez i un parell de referències -sense context, de la mateixa manera que les anteriors- a H. Assmann i Ignacio Ellacuría. El seu judici contra la Teologia de l'Alliberament és peremptori, els arguments en què es basa són més aviat de tipus generalista i de caràcter parcial. Diu l'autor que es proposa, amb tot el respecte, posar matisos a un escrit i per això explica amb precisió i claredat què s'entén per Teologia de l'Alliberament.

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M. Teresa Iribarren recorren un ampli horitzó: els profetes, la crítica als imperialismes, la idea de progrés i les seves ambigüitats davant de la fe cristiana, l'Església, lloc de la Utopia, el clam del Esperit en època de crisi, i perills i reptes de la institució educativa. La seva lectura il·lumina la realitat que vivim

A través del passeig per una desena de textos, aconseguim traslladar-nos al pensament de fa cinc-cents anys, un moment en que les Espanyes d'Isabel i Fernando s'expandien per Ultramar. Podrem comprendre, llegint pausadament, com una empresa potser noble, es degrada per l'afany de diners, de poder i de protagonisme dels seus actors. S'aconsella la lectura tranquil•la, ja que molts dels textos, escrits en castellà antic, poden resultar una mica feixucs.

En aquestes pàgines, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau reuneixen diverses opinions respecte a les reaccions de l'Església Catòlica davant el conflicte del Golf Pèrsic. Des Joan Pau II, amb un to més teològic i espiritual, fins a l' Osservatore Romano, amb un calat més tècnic i polític, recollim en aquest quadern paraules que són impuls i llum per continuar aquesta lluita per la pau obra de la justícia.

Quins tipus d'evangelització ha predominat a Europa? Com s'ha relacionat l'evangelització amb el poder? Quina crisi d'aquell model va afectar al S. XVI? González Faus analitza aquestes preguntes amb un llenguatge clar a través de diferents evangelitzadors com Javier o Ricci i els seus models d'evangelització per concloure amb una sèrie de preguntes de cara al futur i donant llum a l'esperançadora església de Llatinoamèrica.