Església

Aquest no és un quadern per ser llegit d'una tirada: n'hi hauria prou llegir (i reflexionar) un text o grup d'ells per dia. A través de textos signats pels papes des de Lleó XIII sobre la Doctrina Social de l'Església, no es pretén donar solucions tècniques, però es vol recordar que qualsevol solució tècnica ha de posar l'home per sobre dels diners. A alguns els semblarà que no es donen solucions concretes davant d'un problema tan greu i difícil, però. davant la possible sospita d'unilateralitat que pugui tenir el lector de la nostra selecció, voldríem dir, sobretot, que la selecció és vertadera: tots els paràgrafs citats han estat signats pels papes i pertanyen als ensenyaments socials de l’Església. Aquest quadern ens farà reflexionar sobre si aquells que seguim condemnant no són moltes vegades els que mereixerien ser anomenats víctimes més que veritables culpables.

Aquest quadern intenta plasmar com és de necessari que els cristians del canvi de mil·lenni adquireixin una consciència més profunda i vital del que significa el do de l’Esperit. El que cal per transformar l’Església i la societat és romandre atents al que l’Esperit comunica a les esglésies i deixar-nos guiar, sense recels ni resistències, cap a on ell ens indiqui. Només des de la fidelitat a l’Esperit de Déu el nostre món pot ser transformat i veritablement “salvat”. A través de les seves pàgines, l’autor va desgranant l’essència de l’Esperit, font de vida.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així? Pot tenir bona consciència una Església que es remet a Jesús i que viu tranquil·la en una “organització” mundial que produeix tanta mort i tant de patiment? Si l’Església diu que ella representa Jesús i el seu Evangeli al món, què ha de dir davant d’aquesta situació? Què diu, de fet? I sobretot, què fa?, són preguntes que se li ocorren a qualsevol. Però preguntes que van, no només des de l’Església als pobres, sinó, sobretot, des dels pobres a l’Església. Per exemple: quins problemes plantegen els pobres a l’Església? Com hauria d’organitzar-se i funcionar l’Església, si és que realment està disposada a respondre, amb honestedat i coherència, al que està passant al món ara mateix? Parlar dels pobres i l’Església no és, doncs, “una qüestió de tantes”. És, sens dubte, la qüestió més urgent i més profunda que es planteja a l’Església i, per tant, als cristians.

Una, catòlica, apostòlica i santa. Això és el que se li demana a l’Església que comença a afrontar el nou mil·lenni i segle. En aquest quadern, a través de la història de l’Església, l’autor ens convida a entendre i llegir amb calma quins són els desafiaments per a l’Església del segle XXI, tenint en compte quins han estat els errors del passat i com evitar caure-hi de nou. En el discurs als cardenals sobre el jubileu de l’any 2000, amb el qual s’obre aquest quadern, deia expressament Joan Pau II que “una mirada atenta a la història del segon mil·lenni potser ens permeti subratllar altres errors similars o fins i tot altres culpabilitats”. Pensem que aquesta mirada al passat mil·lenni pot ajudar-nos, entre altres coses, a no idolatrar a l’Església quan l’estimem.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia. Aquest quadern extra recull: 1) el seminari intern; 2) les reflexions d’alguns seminaris oberts que els professors del Centre han compartit amb altres persones, i 3) un breu resum de la resta d’activitats acadèmiques del Centre.

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records... però ens vam adonar que no era possible embotir en 32 pàgines el que ha estat escrit al llarg de tant de temps. Per això vam acordar deixar-nos d’antologies i intentar, més aviat, dir la nostra fe i les nostres preses de posició davant els mil problemes actuals de la injustícia. Només a tall d’exemple posaríem alguns textos “antològics” d’aquí i d’allà. Vam encarregar la tasca a un dels assistents a la reunió, membre lúcid des de fa anys en els seminaris interns de l’equip. El resultat són les pàgines que segueixen. En elles ens sentim a gust i ben reflectits. Constitueixen una mena de mosaic ben travat, amb gairebé un centenar de referències a les nostres reflexions d’aquests anys. L’oferim als nostres lectors i amics amb tot l’agraïment.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals. Suggerim des de la ferma esperança que aquest món nostre pot canviar (almenys una mica), i des de la convicció que el major obstacle als canvis no és la complexitat innegable dels problemes, sinó la resistència interessada dels poderosos; però som també conscients de la prudència i la humilitat necessàries davant les grans dificultats amb què ens enfrontem. Les paraules són teoria, i no són res més fins que no es fan vida. Les paraules d’aquest quadern no seran res si no es fan vida, si no es reflexionen, es comparteixen, s’experimenten, i així podran contribuir a gestar una nova realitat, una manera diferent de viure, més humana, més digna, més evangèlica.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

En aquestes pàgines l’autor intenta només oferir dades per a la reflexió, tot i que declara que ho fa des d’una posició clarament favorable a la laïcitat. Una societat laica és una societat regida pel poble, i no per altres poders. Quines són les conseqüències d’una societat laica? Quins problemes apareixen en aquesta societat? Totes aquestes preguntes i altres es podran anar desgranant en aquest quadern, per concloure amb una afirmació: sense una transformació de tots, serà impossible fer del nostre país una societat veritablement laica.

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura. Dona laica, mare, àvia, treballadora, revolucionària i profundament religiosa, Dorothy ofereix un model de vida per als tràngols inicials del segle XXI.