Espiritualitat ignasiana

Aquest quadern pretén presentar com seria el “viure a la ignasiana”; presentar, d’una manera senzilla i pràctica, alguns dels trets més bàsics de l’estil i tarannà de vida que proposa l’espiritualitat ignasiana. L’autor en la seva aportació intenta ser fidel a les intuïcions bàsiques de sant Ignasi de Loiola, lliure pel que fa a les formulacions i proper a la vida quotidiana dels qui, enmig d’aquest món que ens toca viure, busquen, amb desig i humilitat, “en tot estimar i servir.

Ignasi és revolucionari a l’hora d’adaptar la profunda experiència eremítica de la seva proposta originària, a una realitat d’Exercicis enmig del bullici del dia a dia. Una de les característiques de la mística ignasiana és l’adaptació que busca i troba a Déu en totes les oportunitats, coses i persones. Aquest quadern va dirigit a aquelles persones que n’acompanyen altres en aquesta experiència.

Ignasi de Loiola és la frontissa entre l’edat mitjana i la modernitat. En ell es conjuga la figura del cavaller i la del pelegrí. Per això, resulta inútil pretendre dissociar una identitat de l’altra: totes dues es complementen a l’hora d’una insaciable recerca per a «en tot estimar i servir la seva divina majestat» –autèntic leitmotiv dels Exercicis Espirituals.

El desig d’oprobis sembla una expressió ja superada i a evitar. L’autor defensa, però, en aquest quadern el seu sentit dins la dinàmica dels Exercicis ignasians, en actuar en contra de la inclinació per la pròpia imatge. Aquella imatge, sovint idealitzada, que hem après a defensar a vida o mort, però que a la llarga hem convertit en la nostra pròpia presó.