Espiritualitat ignasiana

Sovint, arribem als Exercicis pensant en nosaltres mateixos, potser fins i tot una mica preocupats davant d’allò que preveiem com un nou examen a la nostra vida. Si és aquest el teu cas segurament t’alleujarà saber que en els punts per la pregària que aquí trobaràs, el centre no som nosaltres, sinó Jesús, i més concretament el Jesús que ens presenta l’evangeli de Lluc.

L’interès per l’acompanyament espiritual, en formes molt variades, és un fenomen creixent. La perspectiva en què es mou tot aquest quadern és la de l’acompanyament en la vida cristiana, en el seguiment de Crist, però, sens dubte, molt del que s’hi diu pot ser d’utilitat per a altres pràctiques d’acompanyament, sempre que es tracti d’oferir un suport profundament humà.

L’acompanyament personal, tal com el planteja l’autor d’aquest quadern, s’inscriu en el context del que abans anomenàvem direcció espiritual. En el fons però, no és altra cosa que una trobada entre dues solituds, que no renuncien de cap manera a la pròpia soledat, ni en volen fugir, sinó que la volen plenificar per tal d’enriquir de sentit el viure, per esdevenir «creadors» a imatge de Déu.

La dificultat, les dificultats de tota mena, tant en els processos més íntims i interiors com en totes les circumstàncies de la nostra vida quotidiana, estan molt presents en l’horitzó de vida que considera l’espiritualitat ignasiana. La dificultat és una dada que tota espiritualitat no hauria ni d’ignorar ni d’amagar, sinó tenir molt en compte des dels seus plantejaments inicials. L’espiritualitat ignasiana pretén ser una espiritualitat per a una vida en acció, en lluita i en dificultat.

Aquestes pàgines són fruit de l’experiència humana i orant de l’autora, i també de l’acompanyament dels Exercicis que al llarg dels anys ha fet a gent ben diversa. Les presentem com un estímul perquè, amb la unció de l’Esperit, cadascú recreï la interpretació d’un text que segueix vertebrant la vida espiritual de moltes persones.

Quan, com i per què el «més» ignasià deixa de ser el «més» de la radicalitat evangèlica i ignasiana i es perverteix en el «més» d’un projecte voluntarista, autocentrat i orgullós, mundà? Aquest quadern apunta unes respostes a aquestes preguntes apropant el lector a l’autèntica veritat del «més» ignasià, més enllà de tòpics i deformacions.