Espiritualitat

Aquest quadern parteix de l'experiència pràctica dels Exercicis a la vida quotidiana que s'ofereixen a Catalunya des de fa anys i en els quals han participat centenars de persones. Durant tres recessos els exercitants aprofundeixen en els aspectes més metodològics dels exercicis. Aquest quadern respon al primer recés introductori on es comença presentant les beceroles de la pregària i del camí proposat per sant Ignasi: on fer la pregària, quan temps dedicar-li, amb quin contingut.... Una eina pràctica tant per a acompanyants com per a exercitants. 

La pandèmia ha qüestionat el paradigma de l’autosuficiència sobre el qual reposava la nostra civilització i ha mostrat les grans limitacions que té el sistema econòmic en què ens basem a l’hora de garantir els drets bàsics de totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat. Passar pàgina ràpidament per oblidar aquest malson seria, en la nostra opinió, un error. Per tant, proposem deu aprenentatges, deu paraules clau que marquen aquest temps i que hauríem de treballar i examinar, de manera personal i comunitària, per tal que tot el que hem viscut aquest darrer any i mig no sigui endebades.

L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d'Oriol Quintana)

Aquest quadern s’inspira en les reunions dels últims cursos del Grup de Professionals de Cristianisme i Justícia. En la primera publicació Treball i vida. Un camí a la recerca de sentit (Cristianisme i Justícia, 2012) plantejaven el binomi laboral i vital com un eix vertebrador de l’existència per a moltes persones, subratllant la importància de la vocació, la motivació, el caràcter de servei o la creativitat a l'hora d'humanitzar els llocs de treball. Ara volen aprofundir en altres aspectes que ajudin en aquesta mateixa direcció: la importància dels valors en un món en contínua mutació, on el pas del temps sembla que s’hagi accelerat i l’estrès està a l’ordre del dia; el pes de les emocions que regeixen no només la nostra esfera privada sinó també professional i la conciliació cada vegada més necessària entre la vida personal i la laboral.

[Només edició en castellà]

Sobre els exercicis de sant Ignasi  s’han escrit en els darrers cinc-cents anys d’història centenars de llibres, alguns molt valiosos. I sobre la música del mestre alemany, encara més volums. Aquest llibre que presentem no és un més, afegit a molts altres. Té l’originalitat d’unir espiritualitat ignasiana i música, de posar ànima sonora a una part de l’experiència ignasiana i de donar-nos també a conèixer la profunditat espiritual i mística de Bach. Aquest llibre, podríem dir, és un tres en un. És un llibre per a llegir, per a escoltar i per a pregar. 

En commemoració dels 40 anys del martiri de Lluís Espinal hem reeditat el quadern Pregàries a boca de canó, publicat inicialment en el nº 31 d'aquesta mateixa col·lecció. Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur.

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

Han estat molts els mestres o místics cristians que expliquen els efectes de la pregària contemplativa, però no la manera com fer-la. El P. Jalics ha omplert aquest buit amb una proposta que va néixer d’una experiència personal de detenció i aïllament durant la dictadura argentina. En aquest quadern, que comença amb una magnífica introducció de Xavier Melloni, explica com el seu “camí” contemplatiu de pregària enllaça amb la pràctica dels Exercicis ignasians.

Tens a les teves mans un recull de pràctiques que volen ajudar a la pregària personal i comunitària. Aquestes 49 pràctiques espirituals descriuen una varietat d’accessos cap a Déu que la pastoral i la psicologia m’han inspirat. Des de la funció més primera de la naturalesa humana -la respiració- fins al seu cim –el llenguatge-, cadascú podrà triar una manera de pregar adaptada, fixant l’atenció en un o un altre recurs. Esperm que aquest recull ajudi tant a qui cerca avançar en la vida espiritual com a qui comparteix l’impuls de proposar-la als altres.