Pobresa i exclusió social

La feminització de la pobresa ha estat amagada durant molt de temps ja que, quan s’analitzaven les situacions de pobresa o exclusió social, no s’incloïa la variable de gènere. La dificultat  d’accés a l’educació, a la terra i al crèdit, o la més gran precarietat i vulnerabilitat en el mercat laboral, són factors que contri­bueixen a l’empobriment de les dones i a afirmar que «la pobresa té rostre de dona». Cal donar visibilitat a aquest fenomen i entendre com el gènere influeix en el risc de patir pobresa.

[Quadern sense traducció al català]El tema del sindicalismo siempre es de actualidad y siempre es polémico. En estos momentos en que la crisis económica y social reviste caracteres muy específicos, lo es aún más, no sólo en los países de mercado libre sino también en los países que se rigen por una economía planificada. Creemos que la reflexión del autor, precisamente por su concisión y valentía, constituye una contribución muy valiosa para el enriquecimiento del debate sindical. Cristianisme i Justícia ofrece a sus amigos y a los lectores en general este primer cuaderno, en unos momentos en que tan necesaria es la actitud crítica, y creativa al mismo tiempo, frente a las amenazas que pesan sobre la libertad en el mundo de nuestros días.Descárgate el cuaderno aquí 

Peter Henriot sj és el director de Center of Concern de Washington (EUA). Aquest quadern recull la ponència de l'autor en el Congrés Internacional de Directors de Centres Socials de la Companyia de Jesús (maig de 1987). "D’aquí a dotze anys ens aproximarem a l’inici del tercer mil·lenni cristià. L’any 2000 es presenta com una fita transcendental en la història de l’home. No obstant això, no és exagerat afirmar que si no es produeixen canvis importants en el desenvolupament actual, no arribarem l’any 2000 d’una manera humana o humanitària. Hi ha problemes que afecten totes les societats, tant les desenvolupades com les que es troben en vies de desenvolupament: la pobresa segueix destrossant les vides de centenars de milions de persones a tot el món, la cursa armamentista i la constant amenaça d’una guerra nuclear augmenten cada dia, i el tercer problema a què fem referència és el dany ecològic causat per les pautes de creixement humà, que estan amenaçant la supervivència dels biosistemes terrestres".

El que es pretén en aquest quadern no és reproduir simplement les dades i xifres que ens ofereixen els diferents estudis o enquestes sobre la pobresa i marginació en el conjunt d'Espanya o en les diverses comunitats autònomes. El nostre objectiu és intentar respondre a una sèrie de preguntes per poder comprendre tant l’abast de les dades com, sobretot, el sentit interpel·lador que tenen per a la nostra societat i per a la nostra consciència humana i cristiana. En una primera part hem volgut deixar constància de les magnituds més importants i significatives, ja que sense elles seria difícil comprendre les consideracions expressades al llarg de tot el text.

En referència al Tercer món, estem acostumats que la gent que ve d’aquelles terres sempre ens demani coses: diners, personal, ajuda... Aquesta col·laboració és sempre necessària, però avui -expressa l'autor- no voldria demanar, sinó oferir, donar, agrair... “No tenim ni or ni plata. El nostre do, el que el Tercer món pot oferir als països rics, és la seva mateixa pobresa, és el clam dels països pobres, els seus interrogants, els seus problemes, a semblança del que els nens poden donar al món dels adults, que no és maduresa, ni força, ni experiència, sinó la seva pròpia visió del món des de la seva debilitat i la seva impotència”. I aquest oferiment és interpel·lant. Com s’ha escrit, l’únic sagrament absolutament necessari és el sagrament dels pobres. Però és un sagrament dur, amarg, gens agradable a la nostra sensibilitat.

Si algun quadern ha tingut ressonància econòmica i política ha estat aquest. Va ser base de lleis que després van aparèixer, atès que l’autor és un expert coneixedor del tema i va orientar polítiques del moment. La primera part estudia totes aquestes realitats i experiències sobre la Renda o Ingrés mínim. En ella intentem posar de relleu les dificultats i els buits jurídics, així com els aspectes positius. A la segona part abordem el tema del Salari ciutadà (o assignació bàsica ciutadana). Aquesta segona proposta va molt més lluny que la Renda mínima. Se situa en la perspectiva d’un nou model de distribució de la renda i del repartiment de treball. Possiblement els dos projectes no són excloents un de l’altre, però el que sí és cert és que qualsevol intent de dissenyar models de protecció al voltant de la Renda mínima sense una perspectiva d’anar més enllà, corre el perill real de transformar-se en el “salari de la marginalitat i de l’exclusió social” i de no ser més que una mesura d’encuny liberal per “fer més tolerable” l’atur i les conseqüències de pobresa i marginació que se’n deriven.

A través de l'enregistrament magnetofònic de la conferència sobre el Cinquè Centenari que va tenir lloc al nostre Centre, dins del cicle coorganitzat amb Associació per al Diàleg Amb les Cultures, s'ha plasmat la visió d'Ignacio Ellacuría des d'un to col·loquial. No només s'analitzen els esdeveniments de fa 500 anys i les seves protagonistes, Espanya i Portugal, sinó que s'estudia la situació actual i sobretot el paper que juguen els EUA i l'Església els nostres dies.

Cristianisme i Justícia ha treballat el tema del Deute Extern amb seminaris interns, taules rodones i publicacions. Ara voldríem tornar-hi però des d'una perspectiva un xic diferent: no exposant les nostres reflexions, sino re-imprimint uns materials pedagògics utilitzats a Centramèrica a les comunitats populars. Tal vegada al lector europeu li resultarà poc precisa alguna frase, però pensem que el contingut de fons és ben exacte.El Comitè Oscar Romero de Barcelona ha proporcionat el material i s'ha posat en contacte amb els editors per a demanar el permís de reproducció. Per a ampliar informació sobre el tema remetem al lector al nostre Quadern 18 de Luis de Sebastián: Deute del tercer món. 

En aquest quadern podem trobar la il·lustració d'aquells infants i adolescents que molts de nosaltres podem creuar als carrers, fills de la societat industrial. D'una manera senzilla, el lector podrà comprendre com són i com pensen, quines són les arrels del problema i, a més, aplicant el model interaccional a la conducta infantil en un medi social desafavorit, quines solucions es recomanen des de la perspectiva de diferents experts.

De la mà d'Ignasi de Senillosa i de Jon Sobrino, ens endinsem a Llatinoamèrica, una regió tan vasta, rica i complicada que serà il·lustrada a través de les 25 pàgines d'aquest quadern. Democràcia, desigualtat, desenvolupament; molts àmbits són tractats per Ignacio Senillosa. Contraposada serà la visió de Sobrino, que s'endinsarà en el símbol de la Creu i del Crucificat relacionat amb el poble Llatinoamericà, sempre inspirat per Ellacuría