Religió i cultura

En els últims anys, paraules com fonamentalisme, integrisme o tolerància han adquirit una actualitat tal que les sentim en boca de periodistes, polítics, personalitats religioses... I això, tot i que delata que la tolerància com a valor ha arribat a calar profundament en l’home democràtic, també mostra que està amenaçada per múltiples perills. Per què ha estat tantes vegades el fonamentalisme lligat al fet religiós? Són un matrimoni inseparable? Per què hem de ser tolerants? Per què hem de cedir davant de postures contràries a les nostres?, especialment quan estem convençuts de la veritat de la nostra posició. Aquest quadern pretén abordar aquestes preguntes, estudiar els altres tipus d’integrisme, juntament amb les seves causes, i proposar camins de solució i d’esperança davant dels radicalismes.

Aquest quadern presenta una mirada exhaustiva al món de l’islam. Des de les seves arrels i evolució fins a una actualitat en què les relacions amb Occident, el paper de les dones i l’ordre internacional marquen una agenda a la qual no hi falten conflictes. Amb més de 1.000 milions de musulmans, probablement, tenint en compte el creixement actual, el proper segle arribarà a ser la religió amb més nombre de fidels. La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen, en gran part, de la nostra capacitat d’establir una bona relació amb els nostres amics musulmans. Urgeix obrir un diàleg que ens encamini per la via de la convivència i de la comprensió.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud. Una catolicitat (del grec “kata holón”, que significa “segons el tot”, “segons la plenitud”) realment problemàtica, ja que quedava limitada no només als confins de la religió cristiana, sinó tan sols a una de les seves possibles interpretacions, i es vivia sense cap problema aquesta immensa exclusió, aquesta contradicció amb la mateixa denominació. Aquest quadern intenta il·lustrar el que han estat els problemes de l’instint tribal, segons el qual el sentiment de pertinença a un grup tendeix a ser excloent dels altres, i la recerca cap a una progressiva ampliació de l’horitzó de fraternitat mundial. El diàleg interreligiós -com tot altre diàleg- és fonamental perquè és una actitud “teologal”, és a dir, és camí de participació en aquesta manera de ser de Déu: obertura sense límit, èxtasi continu, un permanent “perdre’s” d’un mateix en l’altre, un buidar-se de si per possibilitar l’existència dels altres

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles. Per això hem de limitar-nos a parlar de les causes històriques que l’han provocat. Tant de bo aquesta mirada a les causes aporti també elements de solució. Per necessitats informatives, però, començarem amb una ràpida informació sobre l’islam com a religió.

La intenció d’aquest quadern és reflexionar sobre fins a quin punt els valors fonamentals de la condició humana segueixen transmetent-se a través de noves mitologies, encara que variïn els arguments i els noms dels personatges. I com que el cinema s’ha convertit en el difusor més important de mitologies que transmeten els codis de comportament de la nostra cultura, ens centrarem en aquest mitjà. Més particularment analitzarem quatre grans superproduccions: El Senyor dels Anells, Harry Potter, La Guerra de les Galàxies i Matrix. No les hem triat per la seva qualitat cinematogràfica -que encara que espectacular, podria ser discutible-, sinó perquè han sabut arribar al gran públic i estan configurant l’imaginari de les noves generacions.

En aquestes pàgines l’autor intenta només oferir dades per a la reflexió, tot i que declara que ho fa des d’una posició clarament favorable a la laïcitat. Una societat laica és una societat regida pel poble, i no per altres poders. Quines són les conseqüències d’una societat laica? Quins problemes apareixen en aquesta societat? Totes aquestes preguntes i altres es podran anar desgranant en aquest quadern, per concloure amb una afirmació: sense una transformació de tots, serà impossible fer del nostre país una societat veritablement laica.

¿Quines són les condicions ètiques i quins són els actors que poden articular un lideratge polític global perquè sigui possible considerar-lo un lideratge digne de la humanitat, que compleixi amb els principis de justícia política, econòmica i cultural, i que estigui a l’alçada de els Drets Humans? Aquesta pregunta és la clau que aquest quadern intentarà analitzar al llarg de les seves pàgines.

Des de fa anys s’ha anat instal·lanten la consciència de la nostra societat la convicció que una profunda crisi afecta l’Església catòlica. Per a uns, això vindria a confirmar la fi del cristianisme. Per a d’altres, seria el que hom ha anat qualificant com “hivern eclesial” (K. Rahner), “retorn als baluards”1, cop d’estat dels anomenats “teocons”, o, reprenent una castissa expressió teresiana, “tiempos recios”.

En aquest Quadern l’autor es proposa una tasca gens senzilla: intentar apropar-nos a l’experiència espiritual —o a la «mística»— que està a la base de diverses religions per intentar completar-les i ressituar-les mitjançant el contacte entre elles. És únicament a través d’aquest apropament que es produeix una purificació de la pròpia experiència que possibilita l’obertura i el diàleg.

El capitalisme ha impregnat tant el nostre dia a dia (el treball, les relacions socials, la idea de felicitat...), que una alternativa a aquest sistema només es pot construir partint d’aquesta quotidianitat. L’autor es pregunta així, que aporta la fe cristiana com a proposta de vida, i com aquesta fe hauria també d’enriquir-se a partir de les propostes de transformació profunda que sorgeixen arreu. Un diàleg seré a partir del respecte i l’obertura, poden acabar desembocant en una inesperada revolució que ajudi a superar la situació actual.