Teologia

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta. En una primera part anem a cercar diversos accessos, encara no creients, a l'ésser humà, per mostrar com la paradoxa o la contradicció brollen constantment de l'home. En una segona part s'intentarà llegir des d’una posició creient la paradoxa humana, fins a la suprema contradicció entre just i pecador, i cap a la aposta pràxica per l'alliberament d'aquesta contradicció, en l'harmonia transcendent de totes les paradoxes de l'home.

Hi ha moments en què, si ens atrevim a ser absolutament sincers, els mateixos creients podem tenir la sensació que parlar de Déu a la fi del segle XX resulta anacrònic, “passat”. Entossudir-se a seguir parlant de Déu, no és senzillament voler mantenir una relíquia d’un passat que ja no és el nostre? A més, creure o no creure en Déu, estableix alguna diferència en la vida dels éssers humans? Creure en Déu, reconèixer-lo com a tal, és guardar els seus manaments, cadascú des de la seva situació: i el seu manament no és altre que estimar com ell estima, i en això resideix tota justícia. Aquest quadern desglossa de forma senzilla i pedagògica com podem intuir, apreciar, conèixer un Déu que per a molts s’ha convertit en fugisser.

Aquest quadern intenta plasmar com és de necessari que els cristians del canvi de mil·lenni adquireixin una consciència més profunda i vital del que significa el do de l’Esperit. El que cal per transformar l’Església i la societat és romandre atents al que l’Esperit comunica a les esglésies i deixar-nos guiar, sense recels ni resistències, cap a on ell ens indiqui. Només des de la fidelitat a l’Esperit de Déu el nostre món pot ser transformat i veritablement “salvat”. A través de les seves pàgines, l’autor va desgranant l’essència de l’Esperit, font de vida.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns. -El primer tracta el tema del fonamentalisme del mercat, qüestionant així la reflexió que Cristianisme i Justícia (CiJ) va començar en anys anteriors i que va quallar en alguns llibres (publicats conjuntament amb l’Editorial Sal Terrae) i en alguns dels nostres quaderns.-El segon seminari es preocupa per l’ecologia i el creixement sostenible, i és fruit de les reflexions del grup de professionals joves de CiJ.-El tercer és el seminari interdisciplinari realitzat per EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), ITF (Institut de Teologia Fonamental) i CiJ. Estudia els nous paràmetres que revela la Congregació General 34 dels jesuïtes.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així? Pot tenir bona consciència una Església que es remet a Jesús i que viu tranquil·la en una “organització” mundial que produeix tanta mort i tant de patiment? Si l’Església diu que ella representa Jesús i el seu Evangeli al món, què ha de dir davant d’aquesta situació? Què diu, de fet? I sobretot, què fa?, són preguntes que se li ocorren a qualsevol. Però preguntes que van, no només des de l’Església als pobres, sinó, sobretot, des dels pobres a l’Església. Per exemple: quins problemes plantegen els pobres a l’Església? Com hauria d’organitzar-se i funcionar l’Església, si és que realment està disposada a respondre, amb honestedat i coherència, al que està passant al món ara mateix? Parlar dels pobres i l’Església no és, doncs, “una qüestió de tantes”. És, sens dubte, la qüestió més urgent i més profunda que es planteja a l’Església i, per tant, als cristians.

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat. Tot i que creiem que el quadern és diàfan i clar, això no impedeix que pugui resultar una mica més dur per a aquells que no estan familiaritzats amb el llenguatge filosòfic i, en el nostre món tan especialitzat, ningú no té per què estar familiaritzat amb tots els llenguatges. N’hi hauria prou amb dir-li al lector que no es preocupi si troba que no entén alguna cosa. Que potser el capítol primer li pot resultar difícil, però que si segueix llegint, s’anirà familiaritzant amb el llenguatge de l’autor i, al final, tindrà probablement una intuïció suficient de les seves tesis.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia. Aquest quadern extra recull: 1) el seminari intern; 2) les reflexions d’alguns seminaris oberts que els professors del Centre han compartit amb altres persones, i 3) un breu resum de la resta d’activitats acadèmiques del Centre.

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem. Una expressió d’aquest desviure’s (i també una crida a arribar-hi) han estat els mil cants i epopeies que en la literatura universal donen veu a la situació injusta i a la protesta dels condemnats de la terra. Amb una intenció semblant apareixen a la Bíblia uns famosos poemes del profeta -i gran poeta- anomenat “Deuteroisaïes”. Aquests poemes giren al voltant d’una figura coneguda com “el Servent de Jahvè”. Aquest quadern vol ser un breu comentari a aquests poemes. A part de l’autoritat que tinguin per a un creient, per al no creient poden ser un exemple més d’aquests raigs de bellesa, protesta i mística alliberadora que jalonen les millors pàgines de la història humana.

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records... però ens vam adonar que no era possible embotir en 32 pàgines el que ha estat escrit al llarg de tant de temps. Per això vam acordar deixar-nos d’antologies i intentar, més aviat, dir la nostra fe i les nostres preses de posició davant els mil problemes actuals de la injustícia. Només a tall d’exemple posaríem alguns textos “antològics” d’aquí i d’allà. Vam encarregar la tasca a un dels assistents a la reunió, membre lúcid des de fa anys en els seminaris interns de l’equip. El resultat són les pàgines que segueixen. En elles ens sentim a gust i ben reflectits. Constitueixen una mena de mosaic ben travat, amb gairebé un centenar de referències a les nostres reflexions d’aquests anys. L’oferim als nostres lectors i amics amb tot l’agraïment.

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats. Per la seva banda, Cristianisme i Justícia desitjaria que el lector situés aquest quadern en l’horitzó de tres quaderns recents, el del “Diàleg interreligiós” (n. 97), el del “Tercer mil·lenni com a repte a l’“Església” (n. 91) i “L’espiritualitat del Servidor” (n. 96, cap. 6). Els tres analitzen també la inquietud de l’actual quadern i intenten resoldre-la en diàleg amb el “món” i amb les “religions”.