Democràcia i participació política

Des de fa dècades assistim al desmantellament de tot allò que té a veure amb la comunitat. Aquesta afirmació no hauria de sorprendre’ns: l’hem sentida i repetida en multitud d’ocasions, fins al punt de considerar que l’auge de l’individualisme en detriment dels valors comunitaris és una de les causes que expliquen els mals que amenacen les societats contemporànies, sobretot aquelles que anomenem «occidentals». Per aquesta raó, el curs passat vam dedicar el seminari social de Cristianisme i Justícia a reflexionar sobre aquesta qüestió. En aquest Paper hi trobareu una síntesi d’allò que en aquell espai es va parlar. 

El sociòleg Rafael Díaz-Salazar ens ofereix a Cap al postcapitalisme, un text que intenta posar llum per orientar-nos en el camí de la transició cap al postcapitalisme. Ho fa posant en diàleg cultures de fe i justícia que es nodreixen de fonts diferents, però que desitgen aprendre les unes de les altres. El quadern aborda el diàleg entre cristians, marxistes i ecosocialistes, i com explica el mateix autor, s’insereix en la proposta del papa Francesc sobre la cultura de la trobada entre persones de bona voluntat que tenen com a objectiu comú l’emancipació dels empobrits i l’ecologia

Per Cap d’Any –ho fem cada any– intentem reflexionar sobre el moment present amb la finalitat d’apuntar a possibles línies de fuga que s’erigeixin com a propostes per a la construcció d’un nou futur. En aquesta línia, enguany proposem un exercici d’imaginació sociopolítica que sorgeix de la voluntat de recuperar i rescatar algunes paraules del segrest i l’apropiació tergiversada que en fa el postfeixisme. Davant d’aquest repte, el nostre petit diccionari pretén treure a la llum sentits oblidats per tal que els puguem fer servir tots i totes en el nostre camí compartit cap a la justícia global.
 

 

El títol d’aquest quadern posa de costat dues paraules, democràcia i cultura, que es donen suport mútuament com caminants esgotats a mig camí. El cansament de la primera paraula és degut al fet que designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder i passar a ser vassalla seva. Tot i això, l’autor defensa en aquestes pàgines que la bellesa i l’art no es poden mesurar en termes d’utilitat o no utilitat, i que hi ha una commoció davant el que és bell que es pot viure com a anunci d’un món millor. 

En aquest quadern l’autor recull la resposta que ha generat la Covid-19 en la classe política i econòmica i les conseqüències que són el preludi de crisis futures. Perquè, més enllà de la pandèmia, es necessari abordar amb urgència els aspectes del nostre sistema social i econòmic que caldria posar en qüestió, per preveure i evitar que nous episodis com el que estem vivint es tornin a produir en un futur no gaire llunyà.

Fa més de deu anys que a Espanya es parla, en ambients acadèmics i especialitzats, del populisme punitiu, del renaixement del dret penal de l’enemic, de la criminalització de la protesta i de la dissidència, de l’expansió del dret penal d’excepció.... Aquest Paper ens adverteix de les conseqüències que això està tenint sobre l’exercici dels drets i les llibertats i en definitiva sobre la democràcia.

La política i els polítics han perdut credibilitat, fins a ser considerats un problema per la ciutadania. Manca de propostes, grolleres desqualificacions i mentides com a forma d’exercir el poder. Es passa del servei als ciutadans a servir-se dels ciutadans. Cal informar-se i mantenir l’esperit crític. La proposta de CiJ és esperit de servei, participació ciutadana i el Parlament com a espai de diàleg i debat. Paral·lelament, el FSM de Porto Alegre planteja una alternativa a l’actual ordre mundial. 

Per tal d’esbrinar quin partit votar, el Paper intenta determinar les diferències entre dreta i esquerra. A més a més, si hi ha o no identificació amb un nacionalisme espanyol o un nacionalisme perifèric, concepte i pràctica de la democràcia, major o menor sensibilitat davant  els més febles o com s’afronta la crisi climàtica. Estableix que cal desconfiar del que es diu durant les campanyes electorals. El més important és calibrar com han governat els partits, sempre que sigui possible. El Paper finalitza amb una sèrie de preguntes, fonamentalment socials, que s’hauria de plantejar el votant.  

Pere Casaldàliiga, amb motiu del 20è aniversari de la mort de “San Romero de América”, parla a l’UCA de San Salvador sobre neoliberalisme, mundialització i solidaritat. Urgeix impregnar de solidaritat el procés de globalització per tal que aquesta estigui al servei de l’ésser humà, acabant amb la injustícia de la desigualtat. Cal avançar cap a un sol món, amb una opció radical pels pobres. Advoca Casaldáliga per una esperança transformadora, històrica i escatològica. Acaba la seva al·locució citant Romero com el sant dels catòlics, dels protestants i, fins i tot, dels ateus. 

No es tracta de sobredimensionar el 15-M, però tampoc d’observar-lo amb una desconfiança injustificada o amb una exigència excessiva. Creiem que és important analitzar la rellevància social i política d’un moviment que, segurament, en perspectiva històrica, està tenint un important protagonisme en aquest canvi d’època en el qual ens trobem.